Quan la festa surt al carrer i es manifesta desinhibida i renouera, adesiara pens en les persones que rere les finestres d'aquest mateix carrer estan sofrint algun drama, algun dolor o algun destret. Aquest contrast entre el sentiment col·lectiu i públic per una banda, i l'afectació individual i privada per l'altra, s'amplia en situacions de desgràcia intensa com una gran catàstrofe o qualsevol crisi social, econòmica o ambiental aguda i, sobretot, en una guerra. La guerra converteix en irrellevants els drames personals de tota índole que ocorren al marge dels successos bèl·lics.
Així com el dol requereix un treball psíquic personal i intransferible, el trauma també reclama un espai propi enmig dels grans esdeveniments mediàtics i històrics per poder-lo assimilar i, després, superar. La tragèdia de la guerra abasta una concentració de patiment extraordinària, però, al capdavall, no és més que la suma de totes les tragèdies individuals.
Malauradament, el caràcter més o menys èpic de la tragèdia bèl·lica, acaba per subestimar o eclipsar els milers i milers de drames personals comuns i quotidians que es donen en el nostre entorn sense que, fora del nucli més íntim, ningú no els planyi ni els lloï.