El compromís expressat per homes públics en seu parlamentària o en simple roda de premsa no sembla que preocupi massa als seus emissors. Sovint els compromisos es manifesten entre ambigüitats nebuloses i futuribles incerts, de manera que el pobre contribuent, avesat als incompliments dels seus dirigents, ja no en fa gaire cas. Per això, quan un-a polític-a promet amb contundència una millora per a la gent, hi posa data i hi esmerça l'honor (amb perdó), el mateix contribuent obre l'oïda i sol prendre nota del compromís.
Hi ha compromisos no explicitats. Per exemple, el del vicepresident i conseller de Transició Energètica i Memòria Democràtica, l'honorable Juan Pedro Yllanes, que va proposar-se parlar en català en adreçar-se al país d'acollida. Havia començat l'exercici dels seus càrrecs en castellà, però, pel que fos, va adoptar una actitud de respecte a la gent del país (o de país). Com que la crítica no consisteix tan sols a malparlar dels que treballen a la vista de tothom, el gest del vicepresident va ser reconegut fins i tot en alguns articles de premsa.
Un reconeixement semblant va obtenir en comprometre's explícitament a no permetre que es destinàs ni un pam de terreny cultivable a la instal·lació de panells solars. Era un compromís altament valuós, perquè, per tal com som, no sempre hem sabut mantenir la utilitat agrícola i paisatgística de les terres del país. Si ara ens pegava la febre dels panells solars, aviat hauríem tractat el paisatge illenc com ho hauria pogut fer Christo en els seus bon temps, si aquesta operació hagués suposat un benefici immediat i/o si fos incentivat per mitjà de subvencions. L'home encarregat de la transició energètica havia parlat. Era de justícia elemental recolzar la seva actitud.
Què deu haver passat, per què les coses no s'han fet tal i com el conseller havia promès? Qui ho sap, però en molt poc temps ja s'han detectat entre pobles dos trossos destinats a fer florir els panells: un, de Petra a Manacor; l'altre, d'Inca a Costitx. Es veuen molt bé des de la carretera. Potser n'hi ha més que no queden tant a la vista? Ho sap el vicepresident i conseller? És conscient del descrèdit creixent de la política per mor d'incompliments d'aquesta mena?