Fa unes setmanes escrivia que una de les coses que em queda pendent, si el món acaba demà, és lluitar una mica més. Ara bé, pot ser la lluita no és només ocupar espais de militància, estar a quinze associacions i tenir una opinió política de tot.
Cuidar és revolucionari, diuen algunes. Pot ser, que quan vaig a fer una birra amb un amic que m'explica les seves penes, l'estigui ajudant a alleugerir la càrrega de la vida adulta. Pot ser, que quan plor als braços de les meves amigues, elles m'estiguin ajudant a mi. Pot ser, només pot ser, que el fet de tenir una xarxa on trobar-mos dins un món que ens engoleix sigui subversiu.
No soc una teòrica de la militància, clar està, però m'agrada pensar que quan el meu entorn m'abraça no només és un acte d'amor, sinó que també pot ser una forma de lluita.