Les paraules de Pep Guardiola sobre la guerra semblen una obvietat –«La guerra és el fracàs dels polítics»-, però si les descontaminam de l'estultícia que sol amarar les opinions sobre els polítics –són tots iguals, etc.–, la cosa canvia. Que Guardiola té raó ho sabrem si ens preguntam quina opinió ens mereixen els polítics (russos, ucraïnesos, EUA, OTAN, UE, Josep Borrell, etc.) que tenen rol en el repartiment de responsabilitats. És una qüestió del nostre temps? L'UK surt d'Europa; ens devora una pandèmia que posarà en relleu la falta global de previsió. Sabem que no sempre va tot bé i continuam ballant damunt la caldera del volcà. Esclata la guerra i el primer ministre britànic se'ns exhibeix tal com és, un cabestrell que ha hagut d'existir perquè creguéssim en la possibilitat de la seva existència. No és ell tot sol, però, que no està a l'alçada de les circumstàncies. Mirau Espanya, amb el seu problema de major pes i densitat –més de la meitat de catalans voldrien expressar-se en un referèndum sobre la independència–, i les persones que han de prendre decisions són Pedro Sánchez i els seus, els capitosts del PP i els de Vox; i Pere Aragonès & Cia, una companyia de la qual potser forma part Gabriel Rufián.
Els temes que hi ha damunt de la taula no són per fer-la petar a l'hora del vermut. Però aquests polítics donen la talla per anar una mica més enllà? Tenim mala sort. Biden és el president que ara necessiten els EUA? Si el comparam amb Trump és un bon president? Seria com dir que anar amb espardenyes per la neu és millor que anar-hi descalç. Aquí en sabem coses, hem tengut de presidents Matas i Bauzá.
Cert que ara, amb la presidenta Armengol, ens va bastant millor –és una opinió, és clar–, però també tenim alguns consellers de Govern i dels consells insulars, uns quants batlles de ciutats, de pobles i regidors que ni saben gaire ni els atreu la feina. El raquitisme polític, global, del nostre temps no ens augura els millors escenaris de futur. És com si, en moments crucials, en lloc de Churchill hagués governat El Fary i en el lloc de Charles de Gaulle hi hagués hagut Raúl Arévalo.
Vol dir que la intel·ligència ha abandonat la humanitat? No, vol dir que ha abandonat el bé públic en favor del privat.