Sona ridícula, perquè ho és, aquesta pretensió d'alguns pseudopedagogs nord-americans ben amarats de cinisme, ultraconservadorisme i postmodernitat que les escoles expliquin l'Holocaust des del punt de vista dels dos bàndols: el de les víctimes i el dels botxins. Sort que si ho allarguen al combat dels seus padrins contra el nazisme, la cosa durarà quatre dies. Esperem. En general sona ridícula aquesta deriva de l'extrema dreta aplaudida per quatre erudits negacionistes per estendre les urpes al terreny educatiu i decidir què es pot ensenyar a les escoles i fins i tot a les universitats.
A Carolina del Sud es discuteix una llei que prohibiria als docents explicar qualsevol contingut que causi «malestar, culpa o angoixa» (tot i que això podria incloure la divisió per més d'una xifra...), i que prohibirà esmentar l'homosexualitat i el llenguatge no binari (l'usat per les persones que no es consideren home ni dona), amb la previsió de sancions que arriben a l'acomiadament. I a 34 estats de la Unió s'han aprovat o aprovaran lleis que regulen l'explicació de temes com la raça, la identitat afectiva i sexual o la història del país, que faran difícil definir amb claredat el feixisme, el racisme i l'antisemitisme, i que distorsionen la història de l'esclavatge, el colonialisme i els conflictes que al llarg de la història s'han originat per la creença en la superioritat racial i/o la cobdícia dels estats.
L'esment als dos bàndols, per dir-ho així, de l'Holocaust, no és cap ficció amenaçadora, perquè emparant-se en la legislació vigent assessors de la Junta del Districte Escolar del comtat de Carroll s'han repartit per diversos centres per indicar als professors com han de tractar el tema, com han denunciat associacions de memòria històrica i altres organismes. Un estudiant d'origen jueu, Jake Berman, ha dit que el que realment pretén aquesta disposició legal és «blanquejar el racisme que encara hi ha avui a l'estat i al país».