Al llarg de la història l'Església s'havia significat pel compromís amb la investigació històrica i fins el segle XVIII semblava creure en el pes del passat, una de les columnes del pensament teològic. Perdut el control sobre el relat la institució entrà en pànic i es modificà el discurs sobre la veritat. Tot i algunes excepcions, com la del papa Lleó XIII obrint als investigadors els arxius secrets del Vaticà, en general la institució romana, en els diferents territoris i molt concretament a l'Estat espanyol, ha mantingut una actitud de desconfiança davant la investigació històrica no controlada pels filtres de les acadèmies catòliques. Els poders de l'Església, en els seus diferents nivells, desconfien de la investigació i del coneixement, i confonen els plànols de la recerca i de la ciència. Aquesta actitud es manifesta davant tots aquells estudiosos que podrien aportar recerques amb resultats que no són del gust del paladar de la jerarquia.
Ho hem vist amb temes d'actualitat com ara les immatriculacions i la pederàstia. L'Església té por d'ella mateixa, la seva actitud transmet desconfiança davant el passat, però sobretot projecta una imatge generalitzada de debilitat. S'acaba de traduir al castellà La Iglesia arde (2022), d'Andrea Riccardi, un catòlic compromès, proper a la Santa Seu, però realista. Compartim absolutament la seva anàlisi quan conclou que aquesta crisi no és més que una baula de la història, un instant en aquest llarg camí imaginant un demà millor. I Pedro Strecht, president de la comissió de la pederàstia de Portugal, al servei de la mateixa Conferència Episcopal Portuguesa, acaba de manifestar en una entrevista, que dita Església haurà d'obrir de bat a bat els arxius propis i adaptar-se a aquests nous temps agitats, convulsos i opacs, però al mateix temps més exigents en tot allò que fa referència a la transparència i la coherència.
Afirmava de forma contundent que l'Església serà molt més forta com a institució si se coneix la veritat històrica, «seria important per reforçar la credibilitat i la posició de l'Església tenir una actitud més tranquil·la sobre el coneixement d'un passat que interessa clarificar a tothom». La por al coneixement de la realitat, els temors davant les comissions d'investigació i el terror a un relat del passat mal enfocat o mal plantejat metodològicament és evident. Això mateix passa en tots els àmbits de la vida. Aquesta perspectiva, assenyada i crítica alhora, obligarà necessàriament a l'Església a confiar molt més en ella mateixa si realment manté la fermesa de voler curar ferides seculars.