Una de les frases més precioses que he llegit és d'Agustí d'Hipona, o Sant Agustí, i diu així: «Estima i fes el que vulguis». Insuperable: com a consell, com a mandat, com a divisa. A la vida no tot és amor, però: això crec que tots ho tenim prou clar. El contrari de l'amor, això també ho sabem, és l'odi, i el fill més malvat de l'odi és la crueltat. Ha estat a les pàgines del mateix llibre on he llegit la frase de Sant Agustí (Dominio, Tom Holland, Ático de los Libros) on he llegit també una de les frases més cruels que mai deuen haver-se pronunciat en la història humana.
Requereix context. Corria l'estiu del 1209, el papa Innocenci III havia perdut la paciència amb el reformisme purificador i radical dels càtars –o albigesos– i va enviar un nodrit exèrcit de croats al Llenguadoc per eliminar-los. A les portes de Besiers, una de les ciutats-fortí del catarisme, l'exèrcit de croats va preparar-se per atacar, però primer calia resoldre un assumpte: no tots els habitants de Besiers eren càtars herètics, també hi havia bons cristians, i això s'havia de tenir en compte. A qui hem d'atacar?, demanaren els soldats a l'enviat papal que comandava les tropes. «Matau-los a tots. Déu sabrà qui són els seus», va respondre el representant del Papa.
La frase, brutal, és d'una crueltat inaudita, i des que la vaig llegir fa setmanes que, literalment, no me la puc treure del cap. Tot plegat vol dir que durant aquests dies que ha explotat l'esperpèntica crisi del PP, jo he tengut la noció de crueltat molt present i, per tant, també el detector de crueltats molt afinat. I, per exemple, m'ha semblat molt cruel el que li ha passat a Pablo Casado, qui, volent posar ordre –amb les intencions espúries que tots sabem– a les corrupteles del seu partit, ha acabat havent de dimitir. Tot cruelíssim, i tant. També és vera, però, que, al llarg dels seus anys com a líder popular, Casado ha estat, al seu torn, cruel amb molta gent, acarnissant-s'hi, fent-ne escarni, atacant-los amb mentides infames. Ha estat cruel amb els desfavorits, els immigrants, els catalanoparlants, els que treballen per recuperar la memòria històrica... La crueltat que ara Casado ha patit és la que ell havia anat repartint. Això sí, per crueltat màxima, la que infligeix el PP, indiscriminadament, amb la seva corrupció congènita, el seu reaccionarisme i el seu espanyolisme neofranquista.