L'illa de Montcarrà és avui un lloc més trist perquè se n'ha anat na Maria Antònia Oliver. I na Lònia Guiu ha perdut la seva mare putativa, que de tant en tant feia que algú li trenqués el llavi jussà amb una bona hòstia. Després ella se'n venjava repartint estopa. Vàrem veure amor de cans amb la Joana E i descobríem gràcies a ella que hi podia haver cròniques d'un mig estiu, i brúixoles per guiar-nos entre les coordenades espai temps per guardar-hi les ensaïmades.
Moby Dick parla en català gràcies a ella, potser la nostra gran balena blanca de les lletres, la dona que va aconseguir crear tot un món en aquest món tan singular que és Mallorca. Rondalles i feminisme i novel·la negra i literatura en vena i la ràbia dels darrers anys i la ment tan lúcida sempre. Aquest país ha estat més suportable gràcies als seus llibres, molts d'ells avui en dia introbables. Així és aquest país miserable.