El mes de novembre de 1936, el comandant d'Infanteria Joan Amer Vadell figurava a la primera llista de professors que havien d'assumir la responsabilitat d'ensinistrar les diferents promocions de militars que, amb el grau de tinent, sortirien de l'Escola Popular de Guerra de Catalunya. El gener de 1939, amb la contesa perduda, uns s'exiliaren i els que quedaren varen ésser sotmesos a consell de guerra. La majoria d'aquests al·legaren desafecció a la República. Potser ho feren per salvar la vida, potser digueren la veritat. Un dels irreductibles va ésser el comandant Amer.
En l'expedient que se li va obrir, un company d'armes l'acusa d'ésser maçó i afirma que «se ufanaba de ser regionalista, más bien separatista catalán siendo mallorquín, y un admirador del llamado Frente Popular». L'actuació del capità Amer els dies 18 i 19 de juliol d'aquell 1936 és una crònica del seu compromís amb la causa republicana i catalana. Va posar-se a les ordres de la Generalitat i, al mes següent, participaria en l'expedició de Bayo a Mallorca i les Pitiüses, tot i que a l'expedient esmentat se'l qualifica de pacifista. Exiliat a França, concretament a Vernet, va fer part de la Résistance. Fou detingut per agents de la Gestapo l'any 1944 i va ésser traslladat a Dachau on moriria el mes de febrer de 1945. Aquesta història l'he extreta de L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya, un llibre de Josep Maria Solé Sabaté i Joan Villarroya Font que va arribar a les llibreries la tardor passada.
El comandant Amer havia nascut a Manacor l'any 1897 i la Direcció General de Memòria Democràtica ha tingut cura de perpetuar-ne el record amb una llamborda Stolpersteine que va ésser col·locada ara fa un any. Entorn a deu mil republicans passaren pels camps de treball o de d'extermini nazi. Més de la meitat hi moriren; uns cinc-cents, gasejats amb el vistiplau de la dictadura franquista. El responsable directe de perseguir republicans i de censar jueus, per designació de Serrano Suñer, era el comte de Mayalde. El comte seria l'encarregat de rebre Himmler a Irún, la tardor de 1940; era amic de Paul Winzer, cap de la Gestapo a Madrid. Doncs bé, el CEIP de Añover de Tajo porta el nom d'aquesta perla.
És lògic, per tant, que ens demanem com és possible tal cosa, sobretot si els reis d'Espanya visiten Viena i els falta temps per a dipositar una corona de flors en el monument que la ciutat va aixecar en homenatge a les víctimes del feixisme. Ben segur que els vienesos consideraren l'ofrena una iniciativa coherent de qui representa un Estat que presumeix d'estar en sintonia amb tots els valors de convivència que defensen les democràcies europees.
En canvi, des d'aquesta part dels Pirineus no podem fer altra cosa que no sigui sorprendre'ns. El feixisme és ben present en la simbologia històrica i cultural de moltes ciutats. Madrid, amb el nomenclàtor dels carrers, n'és un exemple. Palma, amb la Feixina, també. I n'hi ha d'altres. Què en direm de la baluerna del riu Ebre al seu pas per Tortosa...? Fa no res, Felip VI va renovar la titularitat del ducat de Franco a favor d'una néta del dictador. De manera que tenim dret a fer ús del sarcasme. Quins valors vol representar la monarquia...? Els d'uns o els dels altres? Perquè haurien de saber que no es poden repicar campanes i alhora anar a la processó.