Els mallorquins hem tengut durant molts d'anys fama de tancats. Se'ns ha descrit copiosament com a desconfiats, malpensats, esmussos, en definitiva sense la més mínima disposició a la cordialitat amb els externs. No passa res, perquè, tret dels andalusos i dels madrilenys, aquesta mateixa fama acompanyava el natural de tots els habitants de l'Estat. Però aquí, en tractar-se d'una illa, semblava que el tancament en nosaltres mateixos era un fet determinat per la geografia física. Una fatalitat, un destí. Ara bé, et concedien: una vegada que els has obert la porta de ca teva, ja no trobaran millor amic en cap altra indret del món. És clar, als que et deien això era convenient no obrir-los la porta de ca teva ni la de la portassa. Era aconsellable mantenir-hi un comportament que els confirmàs en la seva opinió i els donàs bons motius per consolidar-la.
I no cregueu que aquesta visió dels mallorquins procedís, com podria semblar als que no ho han viscut, de ments limitades per manca d'informació i de coneixement. Servidor vaig haver d'escoltar –i encara ara, més clares vegades– la sociologia d'aquestes persones molt més del que és aconsellable per a l'equilibri i el bon govern de cadascú. I és que, en el fons, no es tractava d'una visió innocent –en el sentit d'objectiva-, sinó que implicava una condemna continuada, potser de baixa intensitat, però condemna al cap i a la fi. S'havia de donar per sobreentès que allò positiu, cívic, saludable, modern i eficaç era disposar d'un tarannà festiu, alegre, bromista, obert als quatre vents, i estar disposats a deixar obrir la gelera al primer que passi per davant ca teva. Així era com aquests individus creien que havíem de ser si preteníem pujar al tren del progrés i no quedar-nos en la immobilitat de l'andana.
De vegades em pregunt què ens ha passat, que ara som tan oberts i tothom que passa per aquí el primer que fa és obrir-nos la gelera i posar mala cara si no hi ha el que desitjaven. Però tanmateix la pregunta es dilueix en el renou i la fúria dels dies: tancats o oberts, si ara algú diu dels mallorquins com som, no sabem exactament a qui es refereixen, perquè, agradi o no, mallorquí és qui ha nascut a Mallorca o hi està censat. Ara som de tot.