En temps passats les germanes dels capellans eren com unes institucions quasi necessàries i normals, de tal manera que, algú es va atrevir a afirmar que era signe de vocació vertadera el que un seminarista pogués comptar amb una germana per acompanyar-lo quan seria capellà. Com han canviat les coses! Ara, és una altra història. La majoria de preveres que actualment serveixen pastoralment, viven en soledad.
El cas meu i el de pocs altres són una excepció. Gràcies a Déu, visc fa 61 anys amb la meva germana Joana Maria que en té 88 i que ha fet de la seva situació una vocació de servei a l'Església, malgrat les limitacions i fatigues actuals. Endemés de les feines de la casa, tant li venia bé fer de catequista com ensenyar a cantar la sibil·la quan una nina tenia dificultat, i també com a donar-me un consell i fins i tot una ma en les obres de les quatre esglésies que vàrem construir a Ponent.
I tot això dins un alegre anonimat sense esperar res més a canvi que tenir el seu germà cuidat i ajudat… Déu Pare li recompensarà per les seves obres i sobre tot pels testimonis i exemples d'una vida de fe que sempre m'ha donat.