Una mare de fill amb addiccions contava fa pocs dies que ella, tímida i poruga en principi, les nits que el fill no compareixia a casa, anava al barri xinès o a altres d'activitats nocturnes a cercar-lo, tot per evitar l'autodestrucció de l'al·lot, i afegí: «A pesar de la nit, del barri i del perill no tenia cap por».
Si hi ha una sospita sublim és aquesta: l'amor opta més prest per l'empenta pròpia que per l'espera de la iniciativa de l'altre. I aquest va ser el cas dels fills de Jacob que, havent venut a uns mercaders el seu germà Josep, al cap d'anys el trobaren a Egipte. ¿Qui tingué la iniciativa de la reconciliació: els ofensors o l'ofès? La tingué Josep, l'ofès, perquè era el de cor més gran. La rosa també actua d'aquesta manera: «floreix perquè floreix» escriví un poeta, no requereix de cap aplaudiment per obrir-se.
Ens trobam celebrant l'esdeveniment de Betlem, tampoc aquest va ser fruit de cap exigència, sinó d'un amor gran que, per ser-ho, ni tan sol requereix correspondència. I és que el més exquisit de l'amor és la gratuïtat: és un valor que no exigeix ni l'agraïment del qui el rep. Nin de Betlem, rosa, Josep i mare coincideixen: en ells, res és superflu i tot és gratuït.