Planyo els que rebin aquests dies el regal d’un llibre d’Srecko Horvat, i algú caurà perquè és un supervendes, en especial la seva darrera obra, Després de l’apocalipsi. A més de la brometa que amaga el títol, perquè teòricament després de l’apocalipsi no hi haurà res a pelar, ni a llegir ni a discutir. Però abans, a part d’esperar la catàstrofe, resulta que ens hem de plantejar què significa exactament el títol, i aquest és l’èxit del filòsof croat: endevinar quin apocalipsi concret dels molts que tenim plantejats ens caurà primer: ¿el nuclear i/o el d’alguna guerra convencional (ara que russos i xinesos sembla que es plantegen empassar-se el mateix dia Ucraïna i Taiwan, respectivament, per desconcertar Occident), el climàtic, el pandèmic, el planejat per la ultradreta, l’ocasionat per l’embós de les matèries primeres i el comerç mundial, el de l’avorriment, el de les addiccions que sobrevola fa dècades els Estats Units, el d’algun dels diversos terrorismes fonamentalistes...?
Tothom tranquil. En realitat Horvat és bastant optimista; de fet és un dels pocs grans optimistes respecte la construcció europea i l’explosió de capacitats intel·lectuals que permet la xarxa, i això crida l’atenció en aquests temps d’euroescepticisme i descreença digital. També és bastant crític amb el capitalisme actual, que en realitat és una mescla prou proporcionada d’economia de mercat i regulacions estatals, i fa mesos que repeteix que alguna cosa falla si enmig de l’epidèmia del coronavirus hi ha gent com Jeff Bezos o Elon Musk i un munt de megamilionaris, com més llestos més desconeguts, que incrementen les seves fortunes sense immutar-se.
I el més divertit, perquè aquesta mena de pensadors ja han vist que no es faran famosos ni mediàtics (ni rics) si no presenten amb un poc d’humor les seves idees, són alguns detalls que ens permeten confiar en la humanitat enmig d’aquests assaigs de fi del món: Cuba enviant metges a Itàlia, Boris Johnson nacionalitzant temporalment els ferrocarrils anglesos, Britney Spears proposant una vaga general, el govern xinès acostant-se a Occident i facilitant els seus descobriments sobre el virus... Com sempre, el desastre no és total si inclou llumets d’esperança.