De vegades són els organismes, l'Estat i les seves institucions, els mètodes, potser algunes persones concretes: però hem de reconèixer que la seguretat s'assembla molt a un fracàs descomunal. Direu, i amb raó, que això passa arreu-arreu, però ja sabem quina casta de persones són les que es resignen als seus mals quan en veuen d'altres (persones) que també els pateixen. En tot cas, així com hi ha països on la inseguretat defineix el seu destí, també n'hi ha d'altres que poden viure amb la confortant sensació de millora.
Pensaments alimentats per mals auguris sorgeixen cada dia en connectar-nos al que passa al món. Però no tan sols al món en general, també en el petit món de la nostra ciutat o de l'illa que ens correspon. Aquest mateix diari ens informa puntualment de tota casta de robatoris, agressions, algun assassinat, accidents per mala conducció o per conduir amb els sentits disminuïts per les drogues (l'alcohol entre les quals), revenges, violacions... De vegades, la densitat de la violència recollida en aquestes pàgines t'aconsella no sortir de casa teva, però ni això te pot conhortar, perquè també hi ha grups especialitzats a assaltar domicilis amb els seus habitants a dins.
Fa no gaire llegia les declaracions d'una autoritat en la matèria: deia que les bandes ja no són tan sols llatines, que als llatins els imiten ara magrebins, europeus de l'Est, etc. No ens agrada recordar, als que podem fer-ho, que ja ho havíem previst -per escrit. Sabíem que, vista que les bandes llatines, quan eren un parell, no eren anul·lades de bon principi, creixerien fins esdevenir un greu problema social: tant pels seus delictes i per la violència que implantaven a la nostra societat, com per l'exemple que suposaven per altres grups juvenils sense expectatives transitables de futur. Això ho podia veure qualsevol ciutadà i, efectivament, en aquesta direcció anaven comentaris, converses d'una gent astorada pels nous reptes a què havien de fer front l'Estat i el municipi.
Per què no es va posar remei a la situació quan els delinqüents de banda eren pocs i insegurs? No ho sabrem mai? És ben possible, però encara és pitjor saber que cada dia seran més i, per tant, igualment més serem les persones sotmeses a perill.