T ot just començada la Guerra Civil, i en referència a la Menorca republicana, Jordi Andreu Alcover –militant d'Acció Popular abans d'afiliar-se entusiàsticament a Falange–, publicava un article d'amenaça a La Almudaina, del qual extrec les ratlles següents: «Enfrente, en la otra punta del canal, está Mahón. Pues bien. ¡No hay plazo que no se cumpla ni deuda que no se pague!» I va ésser així. Quan les autoanomenades tropes d'ocupació controlaren l'Illa, feren net. Hem de recordar aquell primer d'abril de 1939, l'entrada triomfal a Ciutadella del bisbe Pascual sobre un cavall blanc, custodiat per un fotimer de soldats i falangistes...? Tot anunciava venjança...! Evidentment, a la Menorca republicana també n'hi va haver, d'assassinats. Per tal de recordar-nos-ho, La Asociación Menorca Historia y Concordia –una entitat que va presentar-se en públic la setmana passada sota la presidència del general Alejandre– denuncia la inspiració caïnita de les lleis de memòria històrica, perquè únicament posen esment en la repressió d'un dels dos bàndols en guerra.
En conclusió: retreuen que deixen de banda els militars metrallats a la Mola (una salvatjada injustificable) o l'assassinat, igualment execrable, d'un jove sacerdot, Joan Huguet. Naturalment, la comparança és injusta. Mossèn Huguet ha estat beatificat pel papa Francesc, mentre que el reverend Poquet, assassinat a Palma pel feixisme, no va tenir ni funeral. La Asociación aixeca una altra bandera. En compliment de la llei sobre retirada de monuments d'enaltiment de persones o episodis del franquisme, el Govern ha retirat el monòlit en record de l'alcalde d'Es Castell, Francesc Gimier, assassinat per un escamot qui sap de què. I en les raons que addueixen els de La Asociación, se'ls veu clarament la intencionalitat ideològica de dinamitar socialment la Memòria. Francesc Gimier havia estat alcalde entre 1924 i 1930, amb la dictadura de Primo de Rivera, la qual cosa no suposa un aval democràtic. Però, afegeixen, que probablement no va ésser assassinat per la seva ideologia conservadora, sinó per qüestions personals. Aleshores, què pretenen dir-nos...? Que el seu assassinat no s'hauria produït sense la revolta...? És probable.
La guerra posa de relleu la cara més fosca de l'ànima humana. Camus, a El primer home, ens recorda que Caín va ésser el primer criminal de guerra. Ho remarco, perquè ni l'assassinat de l'alcalde Gimier ni el de cap altre té justificació. Això no vol dir que, tal com pretén La Asociación, totes les víctimes de la Guerra Civil s'hagin de ficar en el mateix sac, perquè tal cosa seria una manera grollera de pervertir la història. Ja en sabem la conclusió d'aquestes propostes: que si va ésser una guerra entre germans, que si hi havia bons i dolents a ambdós costats... Sí, d'acord. Vagin amb aquesta cançó a la senyora Merkel, veurem si enaltirà la gent de la Gestapo, de les Joventuts Hitlerianes...! I és que en les lleis de Memòria no hem de veure únicament la vindicació del victimari republicà, sinó que ens hem de demanar per què va morir tota aquesta gent. Ambicionaven bells somnis de llibertat, així de clar. Cal recordar-ho, perquè els morts d'un costat i l'altre són víctimes igualment, però no representen els mateixos valors de concòrdia, solidaritat i justícia social. Tinguem-ho en compte.