S'està celebrant a Glasgow la 26a. Conferència sobre el Canvi Climàtic. Per avaluar-ne els resultats no serà suficient analitzar les exposicions, els compromisos i les resolucions. Després de dècades de grans declaracions inoperants, cal demanar accions concretes immediates. Només quan les actuacions decidides, efectives i generalitzades comencin a implementar-se es podrà establir si la COP26 ha estat un èxit o un fracàs més.
De moment, hi ha una sèrie d'aspectes qualitatius que crec rellevants. Un d'ells és la contundència verbal del molt conservador govern britànic amb Boris Johnson i Alok Sharma al capdavant, afirmant, en termes apressants, que aquesta és «la darrera gran esperança» o, en expressions encara més crítiques, que estam davant «l'última oportunitat per salvar el planeta».
Però si hi ha un aspecte qualitatiu insòlit, és allò que pronuncià el president dels Estats Units, Joe Biden, en qualificar l'emergència climàtica de «crisi existencial». Un existencialista a la Casa Blanca? No ho crec. Però, per primera vegada, algú del seu pes verbalitza la transcendència d'aquesta crisi: o canviam el nostre mode de vida per preservar la naturalesa, o la naturalesa ho farà per nosaltres cobrant-se un preu metahistòric.