Michel de Certeau (1925-1986) va ser un filòsof francès, fundador de l'Escola Freudiana de París, juntament amb Jacques Lacan, i un dels millors analistes dels fets i mentalitats sorgits arran del Maig del 1968. Per la seva formació, era jesuïta, i també per la seva extraordinària cultura, que abastava interessos diversos, ha restat com un dels pensadors més originals del segle XX. Amb aquest preàmbul vull posar en valor l'interès de l'edició d'una de les seves obres més singulars, L'Estranger, publicada per l'editorial Trotta (El Extranjero o la Unión en la diferencia, 2021). Es tracta d'una obra de dimensions petites, tan sols unes fulles, però d'una profunditat aclaparadora i que no ha perdut gens de l'interès que despertà d'ençà de la seva publicació. El títol ens pot recordar un altre escriptor, Albert Camus, amb el qual aparentment no té res a veure. Si més no, l'Estranger és el punt de partida d'una reflexió profunda sobre l'Altre, concebut com un no-dels-nostres, on s'emparen i justifiquen totes les exclusions possibles: sexuals, polítiques, religioses. El qui no és com jo no és dels meus, encara que existeixi al meu costat i en el mateix temps que jo.
El text s'obre amb el famós passatge evangèlic del camí d'Emmaús, quan uns deixebles de Jesús caminen vora d'un desconegut, un estranger, al qual no reconeixen, perquè estan massa concentrats en el seu món i en la seva realitat. Llavors s'intueix un ‘nosaltres' que separa el desconegut, que l'aparta, perquè no participa de la comunitat i no se sap si representa una amenaça. Certeau alerta dels perills que afecten la religió constituïda com una comunitat massa tancada, que pot excloure allò que no li pareix prou consemblant o confiable, però aquest perill afecta la societat laica, que actua de la mateix manera davant del que interpreta com una amenaça al grup. Certeau adverteix: «Formar un grupo es crear extranjeros [...] crea unos ‘otros' para que un ‘nosotros' tome cuerpo». I aquesta veritat és tan certa que la veiem cada dia en l'acció política. Tanmateix el discurs del filòsof francès es desenvolupa en la comprensió que tenim sobre la identitat externa, que ens afecta i ens radicalitza, sense que l'alteritat pugui ser assumida sense desencadenar les defenses grupals.
El text forma part d'un conjunt que fou publicat per primera vegada la tardor de 1969. La segona part del títol ‘la unió en la diferència' és la direcció del qui es confessa creient i cristià. Amb una intel·ligència sense prejudicis, Certeau s'adona de la situació de les institucions eclesiàstiques, de la confusió dels creients, i de la decadència d'un llenguatge que fins ara ha servit per a expressar la realitat espiritual. Amb l'emergència d'un autèntic ‘missioner' cerca el retrobament de les paraules, la referència de la generositat, la no confortabilitat d'una fe que s'adapta massa fàcilment a les circumstàncies. En definitiva, un autor i un text indispensable per a tots els qui sentin la tensió social, perquè s'endinsa en la creença i aposta per la vertebració d'una societat més justa i complementària.