Perquè el meu Amat no és conegut ni estimat». Consti que el títol no és una simple recordança de Ramon Llull. És una experiència personal. Desconhort cada vegada que record les paraules de Jesús mentre era crucificat: «Pare, perdonau-los perquè no saben el que fan».
I llavors: «Pare, per què m'has abandonat?» Desconhort quan fa pocs dies a Son Ximelis em vaig topar amb un grup de joves amics d'uns 25 anys. Em vaig atrevir a resar davant ells pels damnificats a La Palma i un es va posar a malparlar de la Mare de Déu… Vaig dir: «Adéu! Sapigueu que, malgrat tot, vos estim a tots».
Desconhort quan contempl un nin mort, surant dins la mar, a causa del terrorisme bèl·lic. Desconhort quan contempl tants de joves que han quedat a terra perquè no hi hagut lloc a l'avió que fuig d'Afganistan… Desconhort quan veig nebots i renebots que estan tan enfora d'un simple sentiment religiós i qualcun que, tot nerviós, s'atreveix a dir-me: no m'interessa quan li present una explicació sobre la identitat cristiana. Desconhort davant el poc temps per a realitzar els meus somnis. Desconhort quan veig com està la fraternitat sacerdotal.