Sempre he admirat les personalitats que han fet del mecenatge una forma de viure. Per desgràcia, escassegen les institucions que facin d'aquesta activitat una permanent i poc agraïda funció. Una d'aquestes i potser la més emblemàtica és la Biblioteca de la Fundació Bartomeu March. Creada l'any 1975 pel col·leccionista i bibliòfil, fill del financer Joan March, Bartomeu March Servera (1917-1998) aviat s'especialitzà en un fons sobre temàtica balear que, avui per avui, és el més important que es pot trobar en totes les illes. La jubilació del darrer encarregat, l'amable Fausto Roldán, i la crisi del coronavirus semblen ser dos dels motius pel seu tancament que es manté fins ara, tot i el neguit de tots els qui en valorem l'important paper d'aquesta institució.
No puc imaginar prescindir per sempre d'aquest indret extraordinari, situat al carrer del Palau Reial, en el mateix solar que un temps va veure la joia del gòtic mallorquí: el convent dels dominics, destruït durant el segle XIX. El Palau March, a més de ser un lloc d'una bellesa clàssica immarcescible, resulta d'una vital importància per al manteniment de la salut cultural illenca, ja que és la seu de la biblioteca i del museu de la Fundació Bartomeu March. D'ençà que el traspassat Llorenç Pérez, com a bibliotecari, inicià l'estudi de manuscrits lul·lians que també es va convertir en el vaixell insígnia del lul·lisme del qual no en sabríem prescindir. Entre aquestes parets, ha treballat amb generosa eficiència el lul·lista Anthony Bonner, que ha dedicat hores a analitzar tan immens cabal. Perquè aquesta biblioteca es caracteritza per tenir-ho tot, i quan dic tot, em referesc a tot allò que és possible adquirir o que fins no fa molt era localitzat i catalogat pels seus entregats especialistes. La recerca de manuscrits, edicions especials, fulletons... feren possible que aquesta biblioteca sigui una referència extraordinària en el panorama de les biblioteques del món. Caldria ser una societat molt ingrata per no reconèixer el valor d'aquest llegat que gratuïtament ha posat a disposició de l'investigador un material tan singular. De fet, no calen grans exigències, perquè la March obri les portes a tots els qui demanen l'aixopluc d'un espai de silenci i les eines bibliogràfiques per a una investigació seriosa. Sempre m'hi vaig sentir ben tractada, recordo l'amabilitat de la institució quan preparàvem l'exposició sobre Ramon Llull, que s'inaugurà al CaixaForum el 2008. Lamento profundament el tancament (esper que temporal i reversible) que ens deixa més orfes de les empremtes d'identitat que ja gairebé són inexistents. Seria una bona iniciativa reivindicar el nom de Bartomeu March col·locant una placa, fent-li un bust o dedicant-li el nom d'una plaça. És sa recordar els qui han contribuït a fer una societat millor.