L'aparició d'una poetessa pràcticament desconeguda en una traducció digna de tots els elogis és una bona notícia. Louise Labé és una de les plomes més exquisides de la literatura femenina europea. Nascuda a Lió devers 1526, va construir una obra de gran intensitat lírica, amarada d'uns coneixements admirables sobre temàtiques clàssiques i diverses. Se sap que tot i pertànyer a un estament burgès, era filla d'un ric artesà de cordes, va rebre una educació digna d'un príncep. Sabia llatí, italià, grec i occità. A més de tot això, tenia coneixements musicals prou amplis com per a tocar el llaüt amb molta habilitat. Era també una bona esportista, practicava l'art de les armes i era coneguda la seva habilitat amb els cavalls. Per dir-ho breu i clar, Louise trencava i trenca els estereotips sobre la dona que imperaven a Europa en la seva època. Aquesta condició tan especial va dur a pensar alguns que les poesies no havien estat escrites per ella, i que fins i tot, la seva identitat era una construcció literària creada per un grup de literats contemporanis.
La poètica de Labé, amarada de ressons clàssics, si troben traces de Catul i Petrarca, traspua una profunditat emocional única, que se sustenta en una bellesa formal de gran exigència. Tant és així que el poeta alemany Rainer M. Rilke s'interessà per la seva obra, traduint-la a l'alemany l'any 1918. La Poesia de Louise Labé, ha estat publicada recentment per José J. de Olañeta, en format bilingüe, i presenta la traducció sensible i experta de M. Àngels Graella. Es tracta d'un esdeveniment cultural de primer ordre, que ha estat reconegut amb la seva nominació com aspirant al VI premi de traducció del PEN. Si més no, i a banda d'aquests reconeixements, cal resseguir el llarg fil de tradició poètica femenina que el professor Patrick Laude esmenta en el Pròleg. La belle Cordière, que així era coneguda Louise Labé, sota l'aparença d'un amor mundà «presenta analogies amb l'audàcia mística» i s'acobla en una baula més a l'expressió femenina de l'Amor, on també hi trobem enfilades autores, poetes i místiques alhora, com Matilde de Magdeburg o Hadewijch d'Anvers, juntament amb altres descobridores de l'Amor en les seves múltiples facetes i expressions. Religioses però també físiques i sensuals, aquestes autores sovint tingudes per irreverents i escandaloses, són dones que superaren dificultats extremes per deixar escrita la seva veu amb una força commovedora que avui ens resulta difícil de comprendre. D'aquesta titànica lluita pel reconeixement intel·lectual i la dignitat que alguns volien negar-les, aquestes dones són el primer exemple d'una existència igualitària, de paritat amb els homes, almenys des del punt de vista artístic. Si l'art no fa distinció entre gènere –reclama la mateixa Louise– qui serà el o la qui disputarà «aquest honor que les lletres i les ciències solen aportar a les persones que les segueixen». Sens dubte tota una declaració d'amor a la paraula i a la vida, que aquesta gran artista deixà escrita en un recull admirable de poemes que avui tenim la sort de poder gaudir.