Darrerament estic llegint sobre feminisme antipunitivista, el qual repensa el sistema judicial i vol alternatives a l'ordenament jurídic penal per oferir opcions no punitives. Aquesta perspectiva diu que les persones són éssers autònoms capaços de transformar-se en lloc de pensar que es mereixen un càstig que no esmena el que delicte comès.
Això em feia pensar que fa poc vaig saber que un home que conec és un agressor. Aquesta persona, qui continua ocupant espais, no sé si ha reparat el mal que va fer. L'antipunitivisme no pot ser cec i necessita mesures concretes per no quedar en res. El dany ocasionat s'ha de reparar, sigui com sigui. Tampoc es pot assenyalar les dones que facin ús de les eines del sistema com denunciar els seus agressors: amb el que tenim –que és poc–, feim el que podem.