Iago Negueruela ha ampliat el seu territori de comandament a mesura que la legislatura madurava. És senyal que la presidenta Francina Armengol deu aprovar la seva feina. Des de qualsevol punt de l'aforament, el ciutadà haurà comprovat, amb aprovació o rebuig, l'assumpció del català per part del multi-conseller en les seves aparicions públiques. Un canvi semblant el va propiciar també el vicepresident i conseller de Transició Energètica (i alguna cosa més), el senyor Juan Pedro Yllanes. Ambdós, en corregir-se l'han encertada: i no és una obvietat, perquè estam més avesats a veure com les rectificacions donen resultats nefastos.
D'altra banda, aquestes coses ja ni haurien de ser motiu de comentari. En quin altre indret del món amb dos idiomes oficials hi ha ministres o consellers que només saben expressar-se en un d'aquests idiomes? Passa aquí, on hi ha persones i grups polítics que no volen –o, pitjor, no poden– entendre que la manca d'esforç per parlar correctament les dues llengües és un menyspreu per a una part de la població –de vegades, per a la població sencera.
Aquesta setmana, TVE va programar una pel·lícula esplèndida i trista, Los descendientes, d'Alexander Payne. D'aquí a poc temps, els beneficiaris d'unes terres hawaianes de gran fecunditat (i bellesa), les han de tornar a l'estat si no se'n fan càrrec adequadament. L'altra solució és vendre-les, que és la que s'adopta per part de tots els descendents. El personatge de George Clooney, però, té la darrera paraula, i en el darrer moment fa marxa enrere: diu als cosins que ara toca mostrar amb el treball la seva gratitud per aquest tros de paradís que es va confiar als avantpassats i del qual els descendents s'han pogut aprofitar. Ells, lamenta, se n'han beneficiat sense fer res a canvi: ni tan sols s'han molestat a aprendre la llengua del país: i amb aquest retret envia un missatge que arriba aquí amb més força que a al món en general. De llengua, ells també en tenien una, i potser la més poderosa del planeta, l'anglès.
Sentir-ho dir a l'actor en una de les seves millors interpretacions colpeja la nostra consciència, perquè nosaltres tenim una part de responsabilitat en la degradació del nostre patrimoni més valuós.