De tant en tant tornam a Orwell , quin remei, i quina magnífica possibilitat de comprensió i consol. Quan tota mena d'informatius ens oculten, o no ens recorden, que el governador del Banc Central de l'Afganistan, Abdul Qadir Fitrat , es fugà el 2011 als Estats Units, acusat de corrupció però amb les enhorabones del país que l'acollí, i que des d'aleshores viu tranquil·lament instal·lat entre la nombrosa comunitat afganoamericana de Virgínia (rica comunitat, per descomptat...), hom suposa que no interessa recordar que l'Afganistan del qual tothom parla és el segon país més corrupte del món, només superat per Somàlia, i que la corrupció és el desllorigador fonamental per entendre el que hi ha passat aquests dies.
Sí, els talibans són dolents (ens entendríem millor si parlàssim de nazisme islàmic...), i els nord-americans (com abans els soviètics) han estat incapaces de controlar aquell territori, però el que l'ha fet ingovernable ha estat la corrupció, de la qual han participat per igual durant vint anys militars i civils, nord-americans (sobretot les empreses que hi proveeixen l'exèrcit i manegen concessions per, suposadament, modernitzar el país) i indígenes, tant els integristes com els (pocs) laics. Això, com han detallat i repetit fins a dir prou experts com Daniel S. Markey , explica que cap afganès amb seny es mostràs disposat aquests dies a arriscar la seva vida lluitant contra els talibans: ¿jo, que som un no ningú, he d'arriscar la meva pell per defensar uns dirigents que a hores d'ara ja son tots als Estats Units o a Suïssa, i que partiren del país amb maletes carregades dels diners que no havien acabat de treure durant anys a còpia de transferències?
«A la nostra societat, aquells que coneixen millor el que està passant són al mateix temps els que són més lluny de veure el món com realment és. En general, com més gran és la comprensió, més gran és l'autoengany: els més intel·ligents són, quant això, els menys assenyats», escriví George Orwell. Biden té raó quan diu que els nord-americans no han de morir en una guerra que els mateixos afganesos no estan disposats a lliurar, però encara és més cert que el millor gremi per guanyar aquestes guerres no són els soldats sinó els periodistes.