A vís als culés: quan arribi el 6 d'agost, festivitat de la transfiguració de Jesús, convé que no abandonin el llit i procurin tapar-se el cap amb el llençol. L'agost els porta malastrugança...! Un 6 d'agost, el de l'any 1936, el president del Barça, Josep Sunyol, va ésser assassinat per un escamot feixista. I un altre 6 d'agost, el d'enguany, Laporta, amb el rostre desencaixat, va anunciar que Messi deixava d'ésser patrimoni del Barça. A partir d'ara, campanades de mort sonaran arreu de Catalunya cada 6 d'agost...! Per la partida de Messi, s'entén. Fins i tot el Molt Honorable Aragonès l'ha acomiadat a Twitter amb paraules d'agraïment.
Diuen que Barcelona es va endolar com mai amb la mort de mossèn Cinto. Doncs bé, la partida de Messi ha deixat molt més mocadors banyats en llàgrimes. I, per afegitó, un desànim generalitzat. Què serà del Barça a partir d'ara...? La mirada dels culés, plena d'incerteses, sols es comparable a la de la bona gent que veia marxar les Brigades Internacionals. Què serà de Catalunya, es demanava aleshores. Ara ja no. Sap que Catalunya és, i probablement serà, allò que els altres volen que sigui, però també alguns dels seus. És a dir, una autonomia desdibuixada que coneixerà èpoques de prosperitat si els alts càrrecs públics recuperen la política de peix al cove. Però no divaguem. La primera setmana d'agost ha estat protagonitzada per Leo Messi. Els culés han manifestat de mil maneres que li estaran eternament agraïts. Els periodistes d'aquí i d'allà no s'han pronunciat, però també li estan agraïts perquè tocant a notícies els ha salvat l'agost. No hi ha res a comentar. Parlem de l'Espanya buida en un sentit geogràfic. I preocupa. Però si l'observem des de l'òptica intel·lectual, més que preocupar, esgarrifa. Heus aquí que el ministeri d'Educació pretén incloure la gestió emocional a les matemàtiques de primària, de manera que poden organitzar a les aules un guirigall com un piano. Si les arrels quadrades ja són males d'entendre, imagineu si les adornem amb quatre referents de psicologia argentina. Estem cuits...! PSOE i Podemos dediquen la canícula a embullar tant de fil com poden amb les matemàtiques de les emocions i el llenguatge inclusiu, en comptes de fer volar estels que fan estiu. Temps enrere, se'n feien concursos, d'estels. A les barriades, als pobles. Començaren a decaure amb els fils d'electricitat, amb les antenes.
El cel que fregàvem amb la punta dels dits, el dels aucells i el dels estels, és ara territori dron. I els drons perverteixen el cel, l'imaginari més preuat dels humans. Si vosaltres, lectors, heu tingut la santa paciència de llegir fins aquí, em direu, què t'han fet els drons si volen amunt i tan amunt que no els veus? Doncs no m'han fet res. Però l'estiu ve sec de notícies i hem d'omplir pàgines. Jo, amb més fel que mel. I no m'agrada. Procuraré, si puc, acomiadar-me amb una iniciativa ben agradosa. Vegeu-la aquí: Els veïns d'Algar, a Còrdova, han decidit recuperar les estades a la fresca després de sopar. De manera que surten al carrer amb una cadira i fan rotllada. Encara que sembli una minúcia no ho és. Han fet la primera passa per recuperar la conversa assossegada, la xarxa social. D'això se'n diu civisme.