Fa vint anys que el nefand George W. Bush va guanyar les eleccions americanes al demòcrata Al Gore. Com hagués canviat la història amb Al Gore a la Casa Blanca és una incògnita; tal vegada bastant poc en termes generals, si exceptuam la fraudulenta i desastrosa intervenció a Iraq. No obstant això, la posició d'Al Gore en la qüestió climàtica, si no decisiva, sí que hagués facilitat corrents efectius per a una actuació més eficaç.
El nou informe de Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), presentat aquest dilluns, alerta de nou, i d'una manera gairebé dramàtica, sobre l'evolució de l'escalfament global, urgint a prendre mesures contundents.
Al Gore, com molts altres abans, va parlar insistentment sobre les evidències científiques del canvi climàtic. El seu llibre Una veritat incòmoda ja era prou eloqüent. I era incòmoda per a molts: científics timorats, escèptics per ganduleria i els especuladors de sempre (els polítics, al marge, a la seva). Que avui sigui una veritat admesa per tothom no implica que es vagin a prendre les mesures suficients. Paradoxalment, el perill creixent és que aquesta veritat, ara acceptada, hagi deixat de ser incòmoda; el perill actual és que se cerqui un cert confort dins el desastre.