Ha acabat l'Eurocopa 2020, jugada comprensiblement el 2021: els perruquers de les seleccions participants podran descansar per fi. Cadascú en guardarà detalls a la memòria: uns l'ensurt del jugador danès Eriksen en el partit amb Finlàndia, altres el gest dels anglesos de donar les primes obtingudes al sistema sanitari públic (entenc que la decisió no estava condicionada a guanyar el torneig), o la imatge de molts jugadors genoll a terra abans dels partits per denunciar el racisme (encara serà més inoblidable els gest dels que s'han abstingut de fer-ho...) i els miserables insults que reberen els jugadors anglesos que fallaren penals en la final; alguns gols i algunes jugades, per descomptat, les imatges simultànies de la decepció i la victòria, els estadis plens o mig plens o gairebé buits d'espectadors depenent del seny o el menfotisme de les autoritats responsables; l'elegància de Southgate (que l'acompanyarà durant segles en l'imaginari popular, com tots els entrenadors que han perdut una final), alguns rostres apareguts a les pantalles dels estadis i les televisions, una pràctica que encara no crea els problemes i les ruptures que les kiss cams han originat als Estats Units i Canadà, però tot arribarà...
I alguns ens en quedarem, i més encara després del triomf d'Itàlia, amb les propostes estratègiques per als equips, però també psicològiques i fins i tot polítiques, de Gianni Vio . Obscur empleat de banca a prop de Venècia però devot del futbol, Vio imaginà i dibuixà durant anys jugades d'estratègia que acabaren a una web després de ser fixades en dos llibres: Più 30 per cento ('Més 30 %', amb el psicòleg Alexander Tettamanza ) i Palla inattiva: un attaccante da 15 reti ('Pilota aturada: un atacant i 15 gols') i en una web que l'ha fet famós, a més de la promoció que en va fer Walter Zenga , exporter de l'Inter. Vio insisteix en el profit de les jugades a pilota aturada i en detalls xocants com la triple barrera, però també reivindica molt la confusió, front a l'ordre que tant prediquen els entrenadors actuals i clàssics, com a eina per confondre el rival. Practicar i esprémer el desordre, i per tant dissenyar-lo, per obtenir la victòria: gran pensada!