Francina Armengol i Ximo Puig son dos pallassos. Aquests dies passats han actuat a Palma i han demostrat la seva professionalitat circense. Dos autèntics artistes de la rialla. El que ha passat és que només han rigut ells. Nosaltres, el mallorquins, no teníem cap rialla. A mi m'hauria agradat veure na Francina i en Ximo molt emprenyats contra Madrid i Espanya. Però alguna cosa s'amaga darrere les seves rialles autonòmiques. Algú m'ho podria dir? Qui de veritat riu últimament és Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, cada vegada més autònoma i menys autonòmica. Per què no ve Díaz Ayuso a reunir-se amb en Ximo i na Francina? Perquè ella no hi tens gens de fred a la butxaca, i nosaltres el mallorquins i valencians la tenim congelada. Aquesta congelació, si més no financera, s'ha fet més ostensible quan els dos líders autonòmics no han sabut respondre a la pregunta de si a la cimera s'hi unirà Catalunya. Aquí s'han acabat les rialles. No han sabut contestar. Avui els nostres dos territoris són els protagonistes, han etzibat. I han afegit que Catalunya té el seu propi full de ruta. Fotut! Fotut i banyut!
No ens en sortirem. Fins que no fem el que cal fer, la República Catalana entre el Principat, el País Valencià i les Illes, no ens en sortirem. Però, pel camí que anem, amb Compromís i Compromisos, Més i Mesos, Comuns i Comunes, el PI i els Pinotells, primer les gallines trauran dents que nosaltres esdevindrem lliures. Mare meva, Ximo i Francina aposten per una Espanya Federal en comptes de fer-ho per una República Federal (o no) Catalana! En mans de qui estem? Pobres mallorquinets! Pobres valencianets! Pobre cultura catalana! Pobre llengua catalana! Pobres Països Catalans! Pobres Llibertat i Dignitat Humanes!
Això sí: sempre tindrem les rialles assegurades. Que no és així, Francina?