Amb Espanya només podem separar-nos d'una vegada per totes, o continuar alguns segles més pegant cops de cap a la paret. El que fa l'Estat espanyol amb nosaltres els catalans, passa tota la capacitat de maldat humana. Això d'indultar els que no han comès cap delicte ni infracció és la humiliació més gran que pot fer un ésser humà. Això només ho fan les bèsties sense cor. Fa massa temps que estic amb els cabells drets. És inexplicable que existeixin homes i dones que, en el temps que ens trobem, ja ben entrat el segle XXI, odiïn tant altres homes i altres dones pel simple fet de pensar diferent.
Amb Espanya no anirem mai enlloc. És irracional i pervers culpar l'innocent. Més irracional, pervers i inhumà és voler-lo perdonar. Perdonar què? Els que han de demanar perdó són ells. Darrere aquesta disfressa d'indult hi ha una voluntat de mofa i d'ignomínia. Més que un indult és una ofensa i un insult a tots els nostres presos polítics, a tots els exiliats i a tot el ciutadans dels Països Catalans. Una amnistia general seria l'única solució, encara que incompleta i provisional. Ja mai podrà ser absoluta. La infàmia és massa gran per saldar-la amb una amnistia compassiva. Així que no sé de quina manera Espanya podrà rescabalar-se amb el poble català. No la veig fins que arribi el dia del Judici Final.
Amb Espanya no s'hi pot tenir cap relació amistosa: ni econòmica, ni política ni social. D'Espanya ningú no es pot refiar. S'ha construït una història nacional tan nefasta que no li veig un futur, ni a llarg termini, que es pugui considerar honorable o digne. Aquest cop l'ha feta massa gran. És possible que algun dia es pugui perdonar les seva depravació i el seu llibertinatge, però ni una ni l'altre s'oblidaran mai. No hi res més greu que la humiliació de no estimar i exhibir-ho amb artifici i ostentació.
M'exasperen els falsos indults, les injustícies i les humiliacions.