L'any 2014, coincidint amb la commemoració del tercer centenari de la guerra de Successió, l'Ajuntament de Madrid va inaugurar una escultura dedicada a Blas de Lezo , un mariner que entre altres fets de guerra va participar en el setge borbònic de Barcelona. Xavier Trias , que aleshores n'era l'alcalde, de Barcelona, va fer saber a la senyora Botella , alcaldessa dels Madriles, la indignació dels catalans pel fet de veure com exaltaven la figura d'un militar que, des de Catalunya, era considerat (i amb raó) un repressor. Ana Botella –la immortal Demòstenes de la relaxing cup of café con leche in plaza Mayor (una primera versió no tan vulgar del a por las cervecerías todos a una de la seva confraressa Ayuso )–, va voler deixar ben clar que la presència en bronze del marquès d'Ovieco suposava una victòria –i cito textualment– «sobre quienes pretenden dar por caducada una gran nación como es España».
És evident que la senyora Botella no pensava en el militar que l'any 1741 va defensar Cartagena de Colòmbia del setge britànic, sinó en el que va bombardejar aquella Barcelona tan deslleial a la seva concepció d'Estat com la que ja havia posat en marxa l'acció popular que desembocaria en el Procés. Ho dic perquè és evident que el patrimoni monumental dels carrers ha tingut i tindrà sempre una lectura ideològica. Encara que es descontextualitzi la llegenda del pedestal, les pedres parlen. O seré més precís: no parlen, més aviat canten com un rossinyol de maig. La pedra de la Feixina, encara que s'hagi suprimit la llegenda, és feixisme pur. El febrer de 1938, el govern de Burgos va designar una anomenada pomposament Comisión de Estilo en las Conmemoraciones de la Patria que s'encarregaria d'uniformitzar els monuments públics en record i reconeixement de les gestes heroiques dels seus, tot fent ús d'un estil sobri, classicitzant, grandiloqüent i sever.
A la memòria del projecte de la Feixina, es remarca «que debe dominar en este monumento la dimensión vertical»; és a dir, quelcom sobri i classicitzant, etcètera. Sols per això, pel fet d'ésser un monument aixecat per a major glorificació del feixisme i amb una estètica arquitectònica cent per cent feixista, la Feixina hauria d'esser enderrocada. N'hi ha d'altres, de motius. Tants que no s'acaben. El bombardeig despietat i covard, per part del Baleares , de gent innocent que feia la carretera de Málaga a Almería; la presència a bord d'un nazi, el camarada Jürgen Jensen , que feia d'assessor; l'admissió entre la tropa d'infants als quals se'ls imbuïa un patriotisme exaltat i agressiu (preneu nota del seu himne a ritme de la Giovinezza : «Va el crucero Baleares/ tripulado por Falange/ y en las costas de Levante/ hace tronar sus cañones». En fi...! El TSJB considera que la Feixina, tal com està ara, no ofèn ningú. S'equivoca. Davant argumentacions de tant poc pes no podem evitar de demanar-nos en mans de qui es troba la justícia d'aquesta terra.
Compareu si no... El mes de juliol començarà l'enderrocament del monòlit feixista que s'alça enmig de l'Ebre al seu pas per Tortosa. El cost serà d'uns 200.000 euros, però la Generalitat considera (i tant!) que s'ho paga. A parer d' Ester Capella , fins ahir mateix consellera de Justícia, «la seva permanència demostra la debilitat de la democràcia espanyola i la vigència de la petjada franquista a les nostres vides». Apliquem aquesta explicació a la Feixina? Li escau com anell al dit.