El saber comporta quatre habilitats bàsiques: distingir, enllaçar, matisar i preguntar. El primer que un professor ha de fer és deixar clara la tesi que no tot és igual, que hi ha distinció entre la vida i la mort, entre el bé i el mal. El gall, en algunes cultures, és molt valorat perquè és el primer ésser de la natura, que ja de bon matí, amb el seu cant característic, dicta als humans la distinció primordial entre nit i dia. La segona tasca és ensenyar a enllaçar; si adquirir sabers nous dona per resultat la suma de sabers, concatenar els que ja es tenen els multiplica; la saviesa no és calaix, és nexe.
Afegesc la tasca professoral d'evidenciar matisos; si no és aquesta la primera, és ara mateix molt urgent: la nostra època viu baix l'imperatiu del ‘pega fort' sigui a dreta o a esquerra i, per tant, fereix igual als d'una part que als de l'altra; es bo no oblidar que en la natura i en la història es donen molts tins i tons variats. Des que fa poc, un professor advertia la dificultat dels alumnes actuals per formular preguntes, m'afany a subratllar la importància educativa de l'interrogant; la pregunta, dins l'àmbit acadèmic, és núvia de l'interès i mare de la investigació.