Hores d'ara, quan les Illes Balears estan en condicions de començar la temporada turística amb una certa normalitat després de més d'un any de desesperació de les persones que es dediquen al turisme, al comerç o a la restauració, pot semblar estrany que qualcú digui que no hauríem de recuperar el nombre de turistes de l'any 2019. Sobretot si aquestes paraules les pronuncia el vicepresident del Govern de les Illes Balears, sobre el qual han plogut les crítiques, tant d'alguns hotelers com, especialment, de l'oposició parlamentària. Obliden, però, que la saturació turística havia arribat a un punt en què, fins i tot, des de sectors de l'hoteleria s'havia passat de dir «el pitjor turista és el que no ve», a reconèixer que alguns turistes millor que no venguin. O ja no recordam el turisme de gatera de Magalluf o de Cala Rajada? Un turisme que ens avergonyeix davant el món i que expulsa el turisme familiar, així com l'oferta baratera del tot inclòs per uns pocs euros que arruïna l'oferta complementària; tot plegat provoca la saturació de les platges i de les carreteres; la massificació dels carrers de Palma quan coincideixen al Port fins a cinc o sis creuers en un sol dia; la gentrificació dels centres històrics de les nostres ciutats, buidats de residents i de comerços...
Ben segur que aquests no seran els problemes que patirem aquest estiu, per molt que es pugui doblegar la pandèmia i viatjar amb seguretat. Però, cara el futur, no és dolent que algú ens recordi d'on venim i on no hauríem de tornar, sobretot perquè les administracions públiques potser disposin d'importants recursos econòmics finançats per la Unió europea que s'haurien de gastar en la direcció correcta.
La passada legislatura, de la ma de l'exvicepresident del Govern i conseller de Turisme, Gabriel Barceló , s'impulsà una important tasca normativa amb la clara intenció d'evolucionar el model turístic. La més emblemàtica va ser l'Impost sobre el turisme sostenible, l'»ecotaxa», que capta recursos fiscals per poder invertir en projectes de defensa del territori, del medi ambient, del món rural i del patrimoni amb la clara voluntat de millorar l'entorn i de corregir, en el que sigui possible, els efectes perversos de la «balearització». Per no parlar de les modificacions de la llei que regula la comercialització de les estades turístiques a habitatges, la qual permeté donar de baixa alguns milers de places, a la vegada que va fer aflorar-ne d'altres que operaven de manera il·legal, encara que alguns les considerin noves places, per molt que portaven anys al mercat.
Ben segur que avui no es podrien aprovar aquestes normes, condicionats per les urgències d'atreure turistes a qualsevol preu. Però, aquestes urgències no haurien d'hipotecar l'aposta de futur per un model turístic i econòmic més respectuós amb el medi ambient, amb el territori i amb les persones. Avui la societat canvia de manera vertiginosa. Per molt que alguns facin molt de renou negant les evidències científiques, cada vegada som més conscients de la necessitat de canviar hàbits de vida per salvar el futur del planeta. Aquests nous ciutadans són els que hem d'atreure: els respectuosos amb el medi ambient; els ansiosos de conèixer la nostra cultura, la nostra gastronomia, el nostre patrimoni; els que volen gaudir de la natura amb la família... Aleshores, ens demanam si aquest model que desitjam és compatible amb l'arribada a Balears de més de catorze milions de turistes cada any?