És un dels espais més agradables que queden dins la ciutat, en part per l'arquitectura bella i ben dissenyada de l'edifici, malgrat la destrossa exterior que han fet els gargots de graffiters poc hàbils i vandàlics. La Biblioteca és gran, lluminosa, ben distribuïda i sobretot, ben dirigida. Els responsables immediats són Catalina Aguiló i Pere Miralles, vocacionals en tota l'extensió de la paraula, els quals sota la direcció de Margalida Plomer gestionen un model de biblioteca pública que ha d'arribar a bon port,. Han fet molt amb pocs recursos. Per exemple, una interessant exposició sobre les antigues biblioteques de la Caixa: Les Blioteques de la Caixa a les Balears: 1929-1999. Amb un treball preparatori d'alguns anys han aconseguit reunir una mostra representativa del que significà la xarxa bibliotecària més ben dotada que hagi existit mai a l'Estat espanyol. Pioneres d'un model de gestió i amb un pressupost molt important, confluïa també amb la vocació irrenunciable de les seves bibliotecàries, fent que tot plegat s'erigís en un model de gestió de la biblioteca pública, que facilità els recursos disponibles per arribar a tota classe de lectors: Persones majors que hi acudien cercant un redós de pau on poder llegir revistes, diaris i llibres, estudiants universitaris que preparaven una carrera o unes oposicions; també els més joves gaudiren d'un material sempre nou i a punt, amb les primeres publicacions en llengua catalana, i amb una especial predilecció per la narrativa on algunes d'aquestes biblioteques excel·liren. Recordo la d'Alaró amb la seva bibliotecària Catalina Simonet sempre pendent de la darrera novetat per al públic infantil, o la de sa Pobla, amb l'entusiasta Maria Mir, que durant l'estiu va dur els llibres fins a les piscines.
Aquest model de biblioteca proporcionava un lloc de cultura sense exigències de cap mena, ni ideològiques ni econòmiques, ni tan sols se demanava tenir compte a l'entitat que les feia possibles. Aquesta neutralitat provocà la seva ràpida popularitat i el seu arrelament en totes les poblacions on n'hi va haver. Avui, a la Biblioteca Ramon Llull i fins al 31 de maig, podem gaudir dels records i també valorar els encerts d'aquesta gestió que va marcar la cultura de les Balears durant gairebé un segle. S'ha editat un catàleg que mostra les peces que es mostren a l'exposició: carnets de socis, fitxes de catàleg i també algunes de les joies que es trobaven en l'importantíssim fons local d'aquestes biblioteques: la revista Cort, el Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana; la primera edició dels Nou Poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel, o el Flos Sanctorum de Llorenç Moyà, editat per Atlante, editorial fundada el 1950 per Pere Serra. Podríem continuar parlant d'aquests llibres, que marcaren una època i que foren dipositats en aquest arxiu de la memòria col·lectiva que són les biblioteques, però cal una darrera reflexió: El seu futur està en les nostres mans, no oblidem la seva importància per a continuar vius com a poble i com a societat.