Al teatre grec, s'estimava i es matava, els arguments eren diversos, però tot es prenia seriosament. Al segle d'or espanyol de les lletres es representaren també obres compactes, i ens queda, a Almagro, el Corral de Comedias.
És aquest darrer terme el que pot donar adequat nom al muntatge de les campanyes electorals. Em sembla comèdia pura la passió dels caps de llista per «marcar l'agenda» als periodistes, encara que de poc serveixi marcar el pas si es duu el pas errat. Em sembla comèdia pura el deliri dels partits a l'hora dels debats per aconseguir «tancar el debat»; no saber què dir durant molts de minuts no els preocupa tant com reeixir la glòria del darrer minut. I comèdia pura em sembla la voluptuositat per «escriure el relat», pretendre que la gent relati la política tal com ells decideixen que sigui relatada. D'aquesta triple comèdia es desprèn que, per gandul que hagi estat en vida, passarà per gran polític el cap de llista aconseguidor dels tres objectius: marcar l'agenda, tancar el debat i redactar una frase xocant que tots es sentin urgits a llegir-la a «Reenviado muchas veces». En una campanya electoral res no és pedra ni programa, tot és pladur i estratègia. No venç la consistència del missatge, venç la fluorescència de l'ocurrència.