Fa pocs dies, un sergent de la Guàrdia Civil amb qui estava parlant d'un tema que per mi era de certa urgència, em va demanar, «por favor» i de manera que per a ell devia ser molt natural, que li parlés «en espanyol» perquè, es va excusar, també amb tota naturalitat «no entiendo el mallorquín». No deixava de ser una modesta petició. Com que el seu to va ser educat, jo em vaig escurar la gargamella i seguírem conversant en castellà. Tot plegat em va fer pensar en la famosa Una modesta proposició , de Jonathan Swift .
Vaig recordar que d'al·lot, als anys 50 i 60 del segle passat, a molts locals públics, cafès, recintes esportius, escoles, etcètera, hi havia penjat un cartellet que deia: «Si eres español, habla español». Una vegada, amb un amic meu anàrem a jugar a bàsquet a Alaró. Només acabats d'entrar a la pista, en Biel es va dirigir a mi en castellà, i ho va fer durant una bona estona, fins que li vaig preguntar per quin motiu ho feia. Ell em va replicar alçant els ulls: «Que no has vist el lletrero ?» El lletrero no era cap altre que el de «Si eres espanyol, habla español». Li vaig dir que no fes de beneit i que me xerrés amb el mallorquí de sempre.
Més endavant, quan em vaig casar, férem el viatge de noces pel sud de la Península, des d'Alacant fins Extremadura i tota Andalusia, fent estada principal a Sevilla. A cap indret on entràrem, a les diferents pensions, restaurants o benzineres, no vaig veure cap cartell que ens impel·lís a parlar espanyol. Es veu que en aquelles contrades no calia. Sort, perquè si hagués estat així, na Maria i jo ens hauríem vist obligats a comunicar-nos en castellà. Vaja luna de miel que hauria estat aquella!
Ara estic pensant que els funcionaris espanyols, uniformats o no, ho tenen fàcil per fer-nos parlar en castellà a tots els mallorquins. La coartada és ben senzilla: basta que ens facin ‘una modesta petició' de «por favor» i mostrar-se falsament educats. Fins aquí hem arribat!