La Biblioteca Nacional de España ha muntat una exposició, que es pot veure fins al 22 de maig, titulada La luz de la Edad Media en la literatura catalana . Mostra un conjunt de manuscrits il·lustrats escrits en les llengües pròpies dels territoris de l'Antiga Corona d'Aragó, en especial escrits en català, una de les llengües medievals més culturalment riques i potents, no ja de la Península Ibèrica, sinó de tot Europa. Com que el català i el valencià són la mateixa llengua –és una veritat científica–, com que al País Valencià la literatura catalana medieval va donar alguns dels seus fruits més extraordinaris, i com que –tal com va explicar el president de les Corts Valencianes, Enric Morera – l'origen de la BNE va ser «el saqueig del fons de l'arquebisbe de València, Antoni Folch de Cardona», austriacista derrotat per les tropes borbòniques a la Guerra de Successió, idò a l'exposició hi ha diverses obres d'autors valencians. Que la BNE consideri, com no pot ser d'una altra manera, que aquells autors valencians feien literatura catalana, ha provocat les ires dels castellanistes més integristes i dels secessionistes lingüístics. Fins aquí, tot trist però previsible.
El que ja no era tan previsible, i el que és grotesc més que trist, ha estat la resposta que ha donat la BNE a aquestes ires. En comptes d'aprofitar la pseudopolèmica per fer el que ha de fer una Biblioteca Nacional, això és, instruir els seus usuaris, la BNE ha fet un fil de Twitter i un comunicat demanant perdó i usant tot tipus d'eufemismes – lenguas vernáculas – covards i tramposos. O sigui: mentre que als països normals les Biblioteques Nacionals eduquen els ignorants, la Biblioteca Nacional de España és idiotitzada pels ignorants i els sectaris. És el problema etern d'Espanya: la mescla de supèrbia i de beneitura, que fa que es neguin evidències i que no se sàpiga mirar mai la realitat de cara. I és un problema que ho afecta tot. També, per descomptat, l'economia. Recordem Aznar i Zapatero vanagloriant-se de tenir una de les economies més fortes i pròsperes del món, obviant que tot venia del boom del totxo, del turisme de masses i de la cobdícia curterminista. Aquesta setmana que Pedro Sánchez ha presentat el seu suposat pla de recuperació hi pensava: bé aniria, si l'únic que necessita Espanya per no anar de crisi en crisi, de precarietat en precarietat, fossin doblers.