Tot i la negativa experiència des Pla i no haver pogut participar el darrer dia a la qualcada, Guillermo de Olives prefereix mirar-se el bòtil mig ple enlloc de mig buit. «Ser Caixer Senyor de les festes de Sant Joan m'ha donat molta alegria, ja que m'ha permès conèixer moltes persones a les quals estic molt agraït per tot el que m'han mostrat», assenyalà.
L'agraïment el facé extensiu d'una manera especial a qui el representà dalt cavall, Simón de Sintas Zaforteza, i al també ex Caixer Senyor Simón de Olivar Vivó, «que ens ha ajudat molt per disposar dels cavalls més adeqüats».
Simón de Sintas Zaforteza ja sabia des de feia una setmana que podria tenir l'oportunitat de qualcar de bell nou per Sant Joan i repetir així l'experiència viscuda com a Caixer Senyor del bienni 1996-97. La cridada que de bon matí rebé de Guillermo de Olives li confirmà el dia de Sant Joan que el representaria a la qualcada. «Era impossible que continuàs perquè posava en joc el meu físic, el del cavall i el de terceres persones», digué de Olives.
«El Dissabte de Sant Joan vaig anar a Sant Joan de Missa amb cotxe per a fer descansar el cavall però, en tornar, la mà ja se m'havia refredat i em feia mal. Així que vam tornar de l'ermita quasi sense aturar-nos, ni tan sols a fer capadetes», recorda. El dolor disminuí en el decurs dels dos darrers caragols del dia però, a l'endemà, la inflamació era tant important que l'impedia continuar.
Així que, una vegada oferida la seva representació a Carlos Salort, finalment fou Simón de Sintas qui ocupà el seu lloc a la qualcada. «Jo seguia sent el Caixer Senyor però, en sortir de la mateixa casa i havent participat ja ell a les festes, no podia despreciar-lo i fer que no estàs present a tots els actes. Una persona que ha estat Caixer Senyor com ell mereixia aquesta consideració».