Durant la legislatura 2007-2011 es varen dur a terme una sèrie de modificacions legislatives per afavorir les inversions en el sector hoteler a través de donar facilitats a les reformes de les instal·lacions turístiques, impulsades pels consellers de turisme d'aleshores, primer Miquel Nadal i finalment Joana Barceló.
Amb la llei turística de 2012 impulsada durant el Govern Bauzá, sent conseller de Turisme Carlos Delgado, es va modificar novament la normativa arribant a permetre ampliacions d'edificabilitat de fins el 40% per damunt del permès al planejament municipal, així com l'augment de fins a dues alçades per damunt del planejament municipal dels hotels ubicats en zones turístiques madures. Era pràcticament una carta blanca per fer i desfer sense control.
La passada legislatura vàrem iniciar importants passes en l'àmbit turístic en la línia de la sostenibilitat i la contenció del creixement. Així, es va aprovar ràpidament un decret llei el gener de 2016 que derogava els aspectes de la «llei Delgado» més destructors del territori. D'aquesta manera, per exemple, s'impedien els projectes hotelers en sòl rústic, la construcció de nous camps de golf i els increments d'alçades per damunt del planejament municipal dels hotels ubicats en zones turístiques madures.
Posteriorment l'estiu de 2017 s'aprovava una modificació de la llei turística amb una gran novetat: s'establia un sostre de places turístiques: per donar d'alta qualsevol nova plaça turística se n'ha de donar una altra de baixa o adquirir-la de les que hi hagués disponibles a la borsa de places, limitant d'aquesta manera el creixement, que amb la llei Delgado era pràcticament il·limitat.
En relació a les reformes hoteleres, amb la modificació del 2017, les vàrem limitar a un increment del 10% d'edificabilitat per damunt del planejament (amb la llei Delgado podia ser de fins a un 40% com hem dit) i amb la condició que fos per millorar les instal·lacions des del punt de vista de la seguretat, l'accessibilitat, la sostenibilitat ambiental, l'eficiència energètica, l'estalvi d'aigua, etc. Una altra novetat important era que aquest increment d'edificabilitat havia de ser damunt allò legalment construït, no damunt tot allò edificat com amb la normativa Delgado. També vàrem eliminar la possibilitat de que l'augment fos per crear noves places turístiques.
Aquesta mesura tenia data de caducitat perquè era vigent fins a l'any 2020, però l'actual Govern va decidir la seva pròrroga incrementant a més l'edificabilitat permesa fins el 15%, des del meu punt de vista de manera excessiva.
Ara, amb la modificació de la llei turística aprovada recentment via decret llei, i ja validada pel Parlament de les Illes Balears, es prorroga novament aquest creixement fins el 15% d'edificabilitat, però amb l'obligació de reduir un 5% les places comercialitzades. Tot i que els consells insulars poden reduir aquest 15%, cosa que personalment pens que haurien de fer. Hem de tenir en compte l'excepcionalitat d'aquesta mesura, que tot i que incentiva les inversions en reformes, suposa anar per damunt del que la normativa urbanística municipal permet.
Certament la modificació de la llei aprovada ara introdueix els criteris de circularitat, estalvi i reutilització d'aigua, eficiència energètica, tractament de residus, així com importants mesures de salut laboral de cara als treballadors i treballadores del sector.
Per tant, pens que la reforma va en la bona línia, però en el tràmit parlamentari estic convençut que es podrà millorar i incidir encara més en els aspectes ambientals i de contenció del creixement. En tot cas, encara queda molta feina per millorar el model turístic i econòmic de les Illes Balears en la línia de la diversificació, la sostenibilitat i la qualitat.