LAURA MOYÀ
Nadie esperaba menos de Jaume Santandreu. Debía ser crítico con el poder, con los premios literarios y con el olvido al que se ha visto sometido Miquel Àngel Riera. Debía hilar fino, recordar todo lo incómodo y sacarlo a la luz. Por eso, a nadie extrañó ayer durante la inauguración oficial de la XXIV Fira del Llibre que el escritor, pregonero de este año, abriera el evento literario con una glosa que tituló «Entremés de Pregó i Queixa». Y se quejó.
Primero realizó un elogio del libro. «Tal s'anomena per mi el tresor més sagrat que hagi parit ment humana», afirmó. «És talment un fill. El vius, el sents, el pateixes. L'estimes fins a morir. Per ell esmoles les ungles». Después, trasladó su queja a los galardones literarios, en especial a los Premis Mallorca del Consell: «I si cal t'obris de cames perquè et puguin dar pel sac els saberuts de la Ceba que s'han alçat en jurats per assassinar-te els somnis i per declarar deserts els guardons més apetibles». «Jo no m'hi vaig presentar al dels milions. N'era indigne» o «Tot està pactat d'antuvi. Els grans premis són un oi» fueron algunas de las frases de Santandreu.
En su discurso, el escritor quiso recordar la figura de Miquel Àngel Riera, «ningú l'honora com cal. Vergonya pels cavallers que governen el seu poble», y finalizó con unos cuantos salvem: «Salvem la llengua i la pàtria. Salvem la terra. Salvem les arts, les lletres i els llibres. Salvem La Real. Salvem els negres i les moneies. Salvem l'Estatut. Salvem les camades i les hòsties». «Un poble ple de lectors, que estima i compra els seus llibres és un poble que mai mor».