Manacor, 125 años de noticias

Antoni Tugores, historiador, explica en su análisis del monográfico "Manacor: 125 años de noticias" los importantes cambios que ha experimentado este municipio de Mallorca entre finales del siglo XIX y principios del XXI. Se trata de una oportunidad para recordar o descubrir cómo ha cambiado la vida en esta población en los últimos años. ¿Qué preocupaba a la sociedad hace años?

El análisis de Antoni Tugores, junto con un resumen de estas noticias localizadas en el municipio y su ordenación sobre un cronograma forman parte de este especial "Manacor: 125 años de noticias" que también se puede descargar aquí en versión PDF.

Alts i baixos i una línia clarament ascendent

La història d’un poble al llarg d’un període de 125 anys dóna per molt perquè la perspectiva és encara curta. L’òptica d’aquí a 125 anys més serà molt diferent i esdeveniments que comentam avui hauran perdut vigència i solament en quedaran referències als treballs històrics. Per altra banda, l’elecció d’uns episodis en detriment d’altres serà sempre subjectiva i, per tant, discutible.

El 1893 Manacor vivia una dinàmica negativa provocada per la segregació de Sant Llorenç, la fil·loxera que afectà 2.600 hectàrees de vinya i una fortíssima emigració. L’Exposició Balear Agrícola i Ramadera de setembre de 1898, significà una injecció d’autoestima important. Seria vital la implantació de la fàbrica de perles el 1902 al carrer de Sant Antoni, el mateix any que es posava en marxa –el 4 d’agost– l’electricitat.

Manacor és declarada Ciutat el 21 de maig de 1912. Un any després, 1913, es fundava el Banc Popular de Manacor, que com el Crèdit Balear o el Banc d’en Ribotet faria fallida el 1935. El 1918 es declarava una epidèmia de grip que provocaria 67 víctimes mortals. El 1922 s’inaugura el Teatre Principal (1.400 places) que seria incomprensiblement enderrocat el 1969.

1932 és any de grans esdeveniments: la mort de Mn. Alcover i del rector Rubí, la visita del president de la República Niceto Alcalá Zamora amb els ministres Prieto i Giral; la inauguració de l’Escola Graduada i la gran torrentada de dia 5 d’octubre. El desembre de 1933 es produeix una gran nevada. El 16 d’agost de 1936 desembarquen les forces de Bayo al Llevant mallorquí. A Manacor es desferma una gran repressió que duraria anys. El 1939 es crea el col·legi de segona ensenyança –només per a homes– depenent de l’Institut Ramon Llull de Palma. El 1961 Joan Gomis és campió mundial de pesca submarina; el 1966, Miquel Mas ho és de ciclisme rere moto.

El 22 d’octubre de 1973 es funda l’Escola Municipal de Mallorquí. El 1976 s’obri l’Institut Mn. Alcover. L’aigua corrent no arriba fins el 1982. El 1985 s’inaugura el Teatre de Manacor.

El 31 d’octubre de 1987 es produeix una marxa sobre Palma de 10.000 persones reclamant un hospital per a Manacor i deu anys més tard, el 1997, s’inaugura. Entre mig, el 1989, una altra gran torrentada i el 2006 la pèrdua de l’escriptor Miquel À. Riera. El 2002, Elena Gómez assoleix el campionat del món de Gimnàstica Artística. El 2003 arriba de bell nou el tren. El 2005 el tennista Rafel Nadal comença, amb el seu primer Roland Garros, una sèrie encara inacabada d’èxits.

El 2004 es desvia el torrent de Sa Cabana i el 2006 s’inaugura el desdoblament de la carretera Palma-Manacor. El 2007 obri les portes l’IES Porto Cristo i el 2011 l’IES Manacor. El 14 d’octubre de 2012 s’inaugura l’Auditori. El 2018, Lluís Ladaria es consagrat cardenal.