Llubí, 125 años de noticias

El historiador Gabriel Alomar analiza las principales noticias localizadas en Llubí que el diario Ultima Hora ha publicado en sus 125 años de historia y recogidas en el monográfico "Llubí: 125 años de noticias". Alomar recuerda el papel fundamental que han tenido corresponsales como Biel Frontera, Coramet, autodidacta y cuyas crónicas marcaban un estilo propio. La lucha por el reconocimiento de los 'llubiners republicanos represaliados, la creación de nuevas infraestructuras que van desde la nueva carretera, en 1893, hasta la construcción de la escuela, el polideportivo, el centro sanitario, forman el grueso de las noticias que han situado a Llubí en las páginas de Ultima Hora en este periodo.
La cultura, los sucesos y una larga lista de hombres y mujeres que han destacado en distintas facetas forman parte también del suplemento "Llubí: 125 años de noticias" que aquí pueden ver en un cronograma digital o descargarlo aquí en PDF.

El batec de Llubí

Fa exactament dos anys, per aquestes dates, Ultima Hora brufava els 30 anys (1986-2016) de l?obertura de la seva delegació d?Inca. Aleshores ja vaig tenir l?honor d?escriure unes paraules a l?especial que es va editar per a commemorar l?efemèride. Enguany celebram el 125 aniversari de la fundació del diari. Si llavors deia que en els darrers «30 anys Llubí s?ha mantingut viu, s?ha transformat i enfortit la seva identitat», ara hem d?ampliar la nostra anàlisi 100 anys enrera.

Aquest ric i documentat recull de notícies llubineres d?entre 1893 i 2018 que ens ofereix el diari demostren el batec del nostre poble i també la vàlua dels seus corresponsals. Aquí vull recordar especialment a Biel Frontera Gelabert, Coramet, autodidacta i vertader activista cultural dels anys 70 i 80 del segle passat. Moltes vegades les seves cròniques eren punyents i no deixaven indiferent a ningú, a més a més, com podem veure a aquest especial, la majoria estaven escrites en català, cosa ben rara a 1978 o 1979. En Biel, en aquestes dates, ja demanava un reconeixement per a tots els llubiners republicans que havien patit o mort per la repressió feixista; era el maig de 1979 i fins el 2017 no ha desaparegut la inscripció feixista de la creu de la plaça del Molí de Son Rafal.

Al recull hi trobam gran varietat temàtica, des de les noves infraestructures que es van aconseguint ?nova carretera el 1893, remodelada el 2004; edifici escolar: solar adquirit el 1933, construcció el 1964 i ampliació a vuit unitats el 1978; nou poliesportiu; centre sanitari; molí i farinera de can Suau...- fins a referències constants a ordre públic i a desgràcies -multes, robatoris, assassinats, atemptats contra el batlle i la seva família...-. Tampoc hi manquen els esdeveniments culturals, esportius o d?oci, com el reconegut concurs de cançó popular Flor de Taparera (1969-1972).

Mestre Pau Torrandell, carter i músic; els mestres d?escola Josep Garcia de Paredes, Joan Vidal Vaquer, Antoni Vidal Pons -també fotògraf- i Miquel Bonnín Valls; els capellans i religiosos Sebastià Rigo, rector Thomàs, Gaspar Aguiló, els germans Antoni i Josep Cladera Fornés ?promotors de l?Ermita-, Jeroni Alomar Poquet i Gabriel Massanet; el capità Rafel Castell i els falangistes i soldats morts al front de Manacor; el soldat Josep Bergues Mut mort a Cuba; la família Vidal Schembri de sa Casa Roja; el metge Sbert; el ciclista Llorenç Bauçà; els batlles Damià Perelló ?ferrer-, Bernat Perelló Amengual, Rafel Ramis Oliver, Francesc Bauçà i Tomàs Campaner o Jordi Alomar Sureda del bar Central o cas Xato i el seu museu d?animals deformes; i molts d?altres formen part de l?ampli índex antroponímic d?aquest suplement. Tots aquests personatges els hem de lligar amb episodis concrets de la nostra història. Aquí els més joves els podreu descobrir i els majors podreu refrescar la vostra memòria i recordar-los. Malgrat tot, hi ha molts d?aquest esdeveniments que ja romanien a l?oblit i els podrem recuperar gràcies a la iniciativa de l?Ultima Hora. Que per molts d?anys pugui ser així!