Algaida: 125 años de noticias

El historiador Pere Fullana hace un recorrido por el archivo de noticias e imágenes de Algaida que han sido publicadas en Ultima Hora durante los últimos 125 años y que son, en sí mismas, un reflejo de cómo ha evolucionado este municipio de Mallorca.

En el monográfico Algaida: 125 años de noticias queda patente la fuente de inspiración cultural que Castellitx ha significado para los algaidins, del mismo modo que la cultura popular ha inspirado la producción literaria de autores como Llorenç Capellà ? padre e hijo -, Biel Oliver ?majoral?, Pere Mulet, Llorenç Antich o Gabriel Janer Manila.

El deporte, con los ciclistas Rafel Pou, Andreu Trobat i Antoni Cerdà como máximos exponentes; y la vida religiosa eremita representada en Sant Honorat, el santuario de Cura y en la estrecha relación de Ramon Llull con el municipio, son otros de los temas que encontarán en este suplemento, Algaida: 125 años de noticias, cuya versión en PDF también pueden descargar aquí.

Una mirada d?Ultima Hora

Els diaris tenen cura de contar allò que passa i mereix ser documentat i narrat més enllà de les fites del municipi. Els 125 anys d?Ultima Hora esdevenen un arxiu d?imatges i de notícies, informacions que, sequ?enciades, ofereixen fins i tot la silueta d?allò que potser identifica la gent i l?entorn. Els algaidins saben que la seva història té més matisos que aquella que es pot seguir en el diari, però també reconeixem que sense tirar d?hemeroteca avui resultaria difícil caracteritzar el nostre perfil. Ultima Hora sempre ha tingut bones connexions amb la gent d?aquesta contrada de terra rocosa i salvatge. Una localitat que ha crescut al costat d?una carretera que travessa de punta a punta Mallorca, des de Palma a Capdepera.

Algaida neix a Castellitx, i l?ermita de la Pau ha estat durant els darrers cinquanta anys la font simbòlica d?inspiració cultural, sumada als hostals on la cultura ha tingut un aire més popular. Sense cultura popular no es podrien entendre figures de l?alçada de Mestre Llorenç Capellà -Batle-, i el seu fill Pere Capellà, Biel Oliver -Majoral-, Pere Mulet, Llorenç Antich o Gabriel Janer Manila. Ni els Cossiers. Les garrigues i pinars algaidins expliquen un poble de caçadors i de cercadors d?esclatasangs o d?espàrrecs. El paisatge rural ha donat les millors tanyades i els fruits més amargs, amb assassinats cèlebres.

Sempre s?ha dit que la gent d?Algaida sap viure i ha sabut sobreviure sense haver de trair l?avior. Personatges com l?Amo Andreu, els ciclistes Rafel Pou, Andreu Trobat o Antoni Cerdà expliquen la capacitat de resistència del poble, la mateixa que portà Francesc Antich a la presidència del Govern de les Illes Balears.

Algaida no s?entén sense Randa, sense el Puig de Cura, sense Albenya ni la Mata Escrita; però tampoc sense Pina i la seva fertilitat, a vegades en forma de religiositat. Les monges blaves de Pina han viscut en silenci, per això mai no han estat noticia. Mentre Randa, a l?empara de Ramon Llull, amb Sant Honorat i el santuari de Cura, ha gaudit d?una projecció i una visibilitat extraordinària, com un petit paradís muntanyenc. Els tres nuclis reflecteixen la diversitat del municipi, tres versions de gent que es complementa, conviu i cerca la seva autonomia de forma permanent.