Els ideals i els privilegis

|

Hi ha persones que posen els seus privilegis al servei dels ideals que tenen i de les causes en què creuen i hi ha persones que fan veure que tenen ideals per obtenir privilegis. Un exemple de la primera classe de persones seria Giangiacomo Feltrinelli, de qui Anagrama acaba de publicar-ne la biografia que va escriure’n fa anys el seu fill Carlo: Senior Service. Biografia d’un editor. Membre d’una riquíssima família industrial milanesa, Feltrinelli es va fer comunista lluitant contra el feixisme i durant dècades va destinar morterades de doblers (i de temps, i d’energia) a la causa.

Fins i tot després de trencar el carnet del PCI i de barallar-se amb el PCUS (per voler publicar la versió no censurada de la novel·la El doctor Givago de Boris Pasternak), Feltrinelli va continuar la seva militància en la causa de l’esquerra radical, sacrificant la seva vida de benestar i prestigi (era un editor d’èxit) pels ideals en què creia. Més enllà de si estam d’acord amb el seu programa ideològic, no hi ha dubte que Feltrinelli va dur la seva coherència i el seu coratge fins al final.

Durant les acaballes dels 60 i el començament dels 70, va passar a la clandestinitat, va fundar un grup terrorista per lluitar contra la deriva autoritària de l’estat italià i de «l’imperialisme global», i va morir accidentalment posant una bomba en una torre elèctrica –un accident que no és descartable que fos un assassinat disfressat, eren molts els que li tenien jurada i volien fer-li la pell. El contrari de Feltrinelli seria aquella facció més o menys abundant d’homes i dones de l’esquerra actual que, a través dels partits o d’organitzacions socials de funcions sovint nebuloses o dubtoses, usen la retòrica i l’ideari de l’esquerranositat per guanyar-se la vida fent ningú no sap ben bé què.

Els Comuns, a Catalunya, i ben segur que amb algunes excepcions, són l’exemple paradigmàtic d’aquest ser d’esquerres no per fomentar el bé comú sinó per acaparar egoistament privilegis. Centres d’estudi i d’anàlisi, observatoris d’això o d’allò, cursos relacionats amb temes exòtics que els permeten no entrar mai en conflicte amb els autèntics poders (l’estat espanyol, el poder econòmic que parasita i domina l’estat espanyol): és tota una galàxia de xibius que, a més, llancen un vel de suspicàcia i desconfiança damunt de tota aquella gent i totes aquelles entitats civils que sí que són coherents, tenen coratge i fan bona feina.

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto