Observ com el vent fa voltar una fulla enganxada a una teranyina. Ja és ben cert que, com diuen, tot entretén. He mort una serp dins el meu corral, els moixos la molestaven però no s’hi enfrontaven i ella se tornava, com si volgués mossegar, no som de matar animals, però aquestes serps invasores s’han estès en excés, sense quasi competidors, i arraconen la fauna autòctona. Els estalvii el deux ex machina de la feta, però si els diré que ha estat desagradable.
Amb el seus significats maledicents, de les serps, em ve al cap la història que em contà en Macià Virot que s’encontrà amb un conegut que passejava un amic de Madrid i li diu, referint-se a ell: «Este señor ha escrito libros sobre posesiones». I el de Madrid fent una cara rara, demana: «Diabólicas?» Quan veié la nostra expressió afegí: «Posesiones demoniacas?». «Nooooo...!! Sobre las casas de las haciendas rurales que aquí las llamamos ‘possessions’, posesiones...» acabaren al Bar Bosch parlant de posseïts i posseïdes. «Qui era el madrileny?» Li deman. «Era en Francisco Corrientes que és més curt que una màniga de guardapits! Que una màniga de guardapits, no! Aquest és més estret que una fulla de pi! M’has sentit bé: que una fulla de pi!»
La xerrada, mentre feim el cafè, va de si el canvi climàtic ha fet avançar la collita de cereals. Els companys que tenen màquines grans de fer feina a foravila creuen que un poc sí, però que això va segons l’anyada, molt abans de Sant Joan. Aprofit aquesta darrera accepció per recitar-los la glosa: «Segadors, segau arreu, / que sa madona se queixa, / i vós sou blat i jo som xeixa, / mestall de bona llavor. / A Albenya segaven ordi / un mes davant Sant Joan, / i com veien es camp tan gran, / cridaven misericordi». Un mes abans de Sant Joan, l’ordi ja era collidor. Com ara. L’herba de Sant Joan (Hypericum perforatum) per Sant Joan, que és quan s’hauria d’haver collit, ja estava granada i sense flor. I les oronelles i falzies de cada any se’n tornen més prest.
Són per a mi, dues busques més del rellotge del canvi climàtic. La conversa deriva sobre malalts i malaltes, alguns d’ells terminals. És en Gori Cuscussó qui diu: «Abans, quan això de les cures pal·liatives als malalts terminals encara no existia, el fuster de Can Rudes, que se veu que tenia una malada per un mal mal, un mal dolent, tu ja m’entens? Idò se va beure una botella de lleixiu sencera, mira tu si devia patir per voler partir d’aquest món fos com fos!». En Jaume de Son Corfadell sempre que se deriva cap a converses d’aquest tipus, desagradables per a ell, sol fer una xicuelina per fugir-ne i conta un acudit: «Saps en que s’assemblen una dona embarassada i una panada cremada?» «No ho sé», li dic piadosament, l’ha contat mil vegades... «Idò que si l’haguessin treta abans no hagués passat!»
Continua el degoteig constant de venda de cases a preus astronòmics, comprades quasi totes elles per estrangers. I les de lloguer, ja, a preus com els de Ciutat. L’onada que resguardava els petits pobles de l’interior de Mallorca ja ha engolit amb el seu tsunami general el Pla de Mallorca. Encara hi ha foravila, desdibuixada, però entre figueres arrabassades i ametlers morts per la Xylella fastidiosa, un pot sortir ben arrebossat de paparres després d’una volta per dins la garriga. «Mos han fet sa clau des lloro» comenta en Francesc Bujarró. «Un bon suc al cap mos han pegat» afegeix na Maria Contrada «i això del tsunami ja ho pots ben dir: hem agafat un bon pop!»
Puig cap al turó i me top amb el fill d’en Toni Remelgo, un al·lotingo ben esportellat que va amb sa mare: «Estic esclatada! Saps que pesa ja aquest!». «Vols que el dugui un tros de costa», li dic, «deixa-ho fer: ja me’n desfaré. S’al·lot fa una cucavela a un cap de cantó on nosaltres ja n’hi fèiem quan érem nins. Entr a ca nostra a vaig directe a l’Spotify a posar Tom Waits: Innocent When You Dreams, quasi no fa falta traducció: ...Its such a sad old feeling / The fields are soft and green / Its’s memories that I’m stealing / But your’e innocent when you dream.
«És com un trist i vell sentiment, / els camps són suaus i verds, / són records el que estic robant / perquè ets innocent quan somies». A ritme de vals. Amoll l’aire condicionat.