La presentació d’aquesta nova plataforma política refresca l’imaginari col·lectiu insular. Constatar que queda gent disposada a generar projectes de socialització destinats a prestigiar tot allò vinculat amb Mallorca i defensar-lo davant les amenaces resulta una gran notícia. Els mallorquins, com se suposa, tenim les nostres tares i no som els elegits dels cosmos. Som i basta. Som i tenim dret a ser. Som i podem optar per fer sentir la nostra veu, en un temps que les paraules serveixen per silenciar i esborrar els parlars de l’ànima. Afortunadament, la vida ha estat generosa amb nosaltres, hem viscut experiències profundes i hem conegut paisans valuosíssims, des de molts punts de vista.
Abans, molts d’aquests, eren reconeguts com a patriotes i ara simplement són ciutadans corrents. Cadascú dels noms dels promotors de Som Mallorca me mereix molt de respecte. Només pels noms el projecte ja fa estimera. De fet, la proposta, en línies generals, sembla fet a mida per a molts, tot i els desafiaments que ens toca viure individualment i col·lectivament. Políticament, Mallorca mai no ha tingut bon temps, però ha resistit temporals de tota casta. Som Mallorca, pel que coneixem fins avui, maneja un capital que compartim una gran majoria dels que ens manifestam públicament mallorquins. Esser mallorquí no obliga a ser un adversari de ningú ni de res. Els que ens consideram arrelats en aquest indret del món necessitam gent valenta que surti a dir allò que molts pensam i poquíssims trobam la manera de fer-nos escoltar com desitjaríem.
Com a ciutadans implicats en el present i el futur de Mallorca som conscients de tenir-ho gairebé tot en contra per aconseguir objectius mínims. Si Som suma serem. Ni no som no és culpa de Som, sinó més aviat de la incapacitat de sumar i de crear cultura sobiranista. En aquest instant de la història la guerra només aporta més perdedors i allò que en surt més afeblit i desfavorit pel neoliberalisme és tot allò relacionat amb la utopia i els idealismes. Un cert alè d’idealisme potser no serà suficient per mantenir la respiració a una societat que mor ofegada pel ritme d’exigència de l’explotació, però reconforta.
En gran part estam com estam com a conseqüència de la manera de ser de la nostra tribu. De fora arriba allò que desitgen els que habiten i comanden a l’interior i es reconeixen millor amb tot allò que ve de fora i criminalitza tot allò que constitueix el capital econòmic, social i cultural de l’interior. Un bon moment per repensar el país i empatitzar més i millor amb aquells i amb allò que venim compartint durant segles d’aventures i desventures.
No tenim res que fer si cada vegada ses esquerras ens separam mes,el nostre vot,no servirá de res. I si no ho creis, mirau el Sistema D'hont.