Tant les Illes Balears com l’estat espanyol tenen unes estructures socioantropològiques i de poder diguem-ne conservadores, en segons quins aspectes fins i tot reaccionàries. Això no explica ni ajuda a entendre, però, com és que, si bé durant aquest primer quart de segle XXI els partits considerats d’esquerres han governat més anys que els partits de dretes tant a la Moncloa com al Consolat de Mar, les actuals societats espanyola i balear estiguin més modelades segons les idees, els valors i els interessos de la dreta que segons els de l’esquerra.
A Madrid, els partits d’esquerres (bàsicament el PSOE i una mica Izquierda Unida, fins a l’aparició de Podemos i de Sumar) han ostentat el poder central durant vint-i-vuit anys dels darrers quaranta-set i durant catorze anys dels darrers vint-i-cinc. I, així i tot, l’Espanya actual (amb els salaris estancats des de fa dècades, els preus de l’habitatge disparats i inassequibles, uns serveis públics cada vegada més precaris i tensionats, unes classes populars i mitjanes cada vegada més depauperades i indefenses, l’auge agressiu d’un ultranacionalisme espanyolista exacerbat, l’arribada massiva de mà d’obra barata i d’aventurers econòmics de tota classe que maquilla les xifres macroeconòmiques mentre complica l’economia quotidiana...) és exactament com Aznar pretenia que fos Espanya. I el mateix val per a les Balears. Dels darrers vint-i-cinc anys, l’esquerra (en aquest cas, el PSIB, els nacionalistes-sobiranistes d’esquerres i l’esquerra espanyola d’IU i Podemos) n’ha governat quinze.
I, així i tot, les Balears avui continuen entrampades en el model del turisme de masses, depredades, superpoblades, mal dotades en termes de serveis públics i més espoliades per l’estat que mai, empobrides, amb una societat en accelerat procés de desnacionalització i de descohesió... Com s’entén? Com s’explica? Molt senzill. S’entén i s’explica perquè l’statu quo espanyolista -els poders polítics i burocràticoadministratius que no depenen dels resultats electorals de cada quatre anys i els poders econòmics que estan més enllà dels resultats electorals- usen el PSOE perquè domestiqui les suposades esquerres espanyoles transformadores (i els sindicats, i els periodistes crítics...) i perquè faci que aquestes desactivin les esquerres nacionalistes no subalternes de Madrid. L’afany de poder i la lleialtat ètnica castellana són els dos motors del PSOE i de tot aquell que és cooptat pel PSOE (vegi’s Sumar), i això ho explica quasi tot.