L'opinàtica

| Palma |

Ho ha dit el professor d’Història Contemporània de la UVic Joan Esculies en una recent entrevista a la ràdio: els coneixements sobre història fa temps que han perdut pes en el currículum escolar i això té com a causa i efecte que els alumnes que arriben a la universitat «no tenen la base adequada i presenten moltes distraccions i mancances». El desconeixement de la història és especialment greu si afecta temes com l’Holocaust o Franco, hi afegí, però afecta per igual exemples com el genocidi de Ruanda o la guerra a l’ex Iugoslàvia, i molts d’altres, i es complica en termes metodològics, per què als exàmens els alumnes «tendeixen a respondre les preguntes no amb arguments en base a allò que coneixen, que és més aviat poc, sinó amb un»jo crec» o «jo considero»; és a dir, venen d’una cultura de l’«opinàtica» que ha fet molt de mal». Sumem-hi el que aquest drama de «la cultura de l’opinàtica» suposa en altres redols de la vida social -la medicina, l’educació, l’urbanisme, el funcionament del sistema judicial o el control de la inflació- i tendrem explicada bona part de la mescla de calamitats i vodevils que omplen els diaris i les xarxes.

El Consell d’Europa, que encara no ha estat canibalitzat per Trump i la ultradreta europea, va fer anys enrere unes recomanacions per superar aquesta conversió de l’opinió pública en religió (autoritària, inatacable a les crítiques i fàcilment transformadora del clamor en violència, quan l’època hi ajuda): organitzar dies o esdeveniments especials a l’escola sobre el tema de la propaganda, la desinformació i les notícies falses; proporcionar iniciatives d’educació entre iguals on els estudiants grans formen i assessoren els estudiants més joves; establir col·laboracions amb professionals externs o empreses especialitzades en aquest àmbit, i vincles virtuals amb escoles d’altres regions o països per oferir als estudiants una perspectiva diferent de la història i de l’actualitat; i reclutar pares especialitzats en tecnologies de la informació i la comunicació per participar en les polítiques escolars i col·laborar amb els professors per enriquir l’aprenentatge dels alumnes. Ai, aquest darrer suggeriment, si queda en mans dels practicants de «l’opinàtica»...

Sin comentarios

No hay ningún comentario por el momento.

Lo más visto