Ho ha dit el professor d’Història Contemporània de la UVic Joan Esculies en una recent entrevista a la ràdio: els coneixements sobre història fa temps que han perdut pes en el currículum escolar i això té com a causa i efecte que els alumnes que arriben a la universitat «no tenen la base adequada i presenten moltes distraccions i mancances». El desconeixement de la història és especialment greu si afecta temes com l’Holocaust o Franco, hi afegí, però afecta per igual exemples com el genocidi de Ruanda o la guerra a l’ex Iugoslàvia, i molts d’altres, i es complica en termes metodològics, per què als exàmens els alumnes «tendeixen a respondre les preguntes no amb arguments en base a allò que coneixen, que és més aviat poc, sinó amb un»jo crec» o «jo considero»; és a dir, venen d’una cultura de l’«opinàtica» que ha fet molt de mal». Sumem-hi el que aquest drama de «la cultura de l’opinàtica» suposa en altres redols de la vida social -la medicina, l’educació, l’urbanisme, el funcionament del sistema judicial o el control de la inflació- i tendrem explicada bona part de la mescla de calamitats i vodevils que omplen els diaris i les xarxes.
El Consell d’Europa, que encara no ha estat canibalitzat per Trump i la ultradreta europea, va fer anys enrere unes recomanacions per superar aquesta conversió de l’opinió pública en religió (autoritària, inatacable a les crítiques i fàcilment transformadora del clamor en violència, quan l’època hi ajuda): organitzar dies o esdeveniments especials a l’escola sobre el tema de la propaganda, la desinformació i les notícies falses; proporcionar iniciatives d’educació entre iguals on els estudiants grans formen i assessoren els estudiants més joves; establir col·laboracions amb professionals externs o empreses especialitzades en aquest àmbit, i vincles virtuals amb escoles d’altres regions o països per oferir als estudiants una perspectiva diferent de la història i de l’actualitat; i reclutar pares especialitzats en tecnologies de la informació i la comunicació per participar en les polítiques escolars i col·laborar amb els professors per enriquir l’aprenentatge dels alumnes. Ai, aquest darrer suggeriment, si queda en mans dels practicants de «l’opinàtica»...