Fa 25 anys que l’Assemblea General de Nacions Unides va assumir el 25 de novembre com la jornada de reivindicació per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. És una data que va començar a assenyalar-se el 1981 a Bogotà, Colòmbia, on es va celebrar la primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, amb la intenció de commemorar aquell tràgic 25 de novembre de l’any 1960, en què es van trobar els cossos de les tres germanes Mirabal, brutalment assassinades pel seu activisme contra el règim de Rafael Leónidas Trujillo, a la República Dominicana. «Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta», solia dir Minerva Mirabal quan rebia les amenaces de mort.
El 25N no és un dia per celebrar, no amaga una victòria. El 25N és un dia per a la memòria i per a la lluita. La història de les dones, des del principi dels temps, és una història de discriminació, sotmetiment i violència. I també, com no, és una història de resistència, lluita i valentia. Per això, cada 25N en realitat, cada dia, fer balanç és urgent i desolador, però alhora, el millor dels motius per continuar.
És inevitable, per exemple, mirar cap als Estats Units i comprovar que els drets de les dones mai poden donar-se per descomptat. Ni tan sols en una democràcia, on milions de persones i milions de dones han votat lliurement en les eleccions presidencials per un candidat que encoratja la misogínia, el sexisme i el racisme, condemnat per abús sexual i l’agenda del qual d’extrema dreta pretén restringir els drets sexuals i reproductius, a més, per descomptat, d’anar en contra de les persones migrants i de negar el canvi climàtic. Als Estats Units, com en la major part dels països del món, cap Govern té interès a comptabilitzar els feminicidis.
Al nostre país, on es comptabilitzen les víctimes mortals de la violència de gènere des del 2003, avui, en el que duim d’any, 40 dones han estat assassinades a les mans de les seves parelles o exparelles. A més, 30 persones menors han quedat òrfenes i altres 8 han estat assassinades a causa de la violència masclista. Aquestes són les dades de l’horror de la violència de gènere. Són dades que també comptabilitzen les amenaces: al nostre país, hi ha 101.008 casos actius de dones víctimes de violència de gènere que estan inscrites a VioGén, a data 31 d’octubre de 2024. D’elles, 1.201 són adolescents menors d’edat, que han de viure amb protecció policial per evitar que els seus maltractadors tornin a agredir-les. Aquí, a les Balears, enguany no hi ha hagut cap assassinat masclista, però les xifres de víctimes de maltractament s’han incrementat. 20 dones víctimes de violència de gènere cada dia. Més les que guarden silenci.
Minerva Mirabal no podrà treure els braços de la seva tomba, com tampoc podran fer-ho les 1.285 dones assassinades per la violència de gènere a Espanya des del 2003. Però els seus braços hem de ser tots nosaltres, totes nosaltres. És la nostra obligació, és la nostra responsabilitat, acabar amb aquesta profunda desigualtat d’una vegada, erradicar la violència masclista, construir una societat de veres lliure, justa i democràtica, igualitària i fèrriament compromesa amb els drets humans. Som a temps. Ens hi va la vida.