Em compadesc de tots els pobres homes que realment creuen que estan exempts de perpetrar les violències masclistes. Ells, tan vulnerables, amb la pell tan fina que és xerrar de violadors i se sulfuren. Pobrets. La vertadera generació de vidre és intergeneracional.
Fa anys que som pedagògiques i amables perquè no s’ofenguin. Per no confrontar. Però jo ja estic esgavellada per mor de les històries d’amigues, de conegudes o de desconegudes que he sentit durant anys. El temps ens ensenya que no ens queda més remei que anar ben vives, que els agressors són a totes bandes.
Però seguim aquí, un altre any a les portes del 25-N, Dia contra les violències masclistes, tot i els friquis misògins que ens etiqueten com exagerades. Per ells, un petit recordatori: la por canviarà de bàndol. No ho dubteu gens.