El centrisme és l’espai al qual sembla que s’apel·la per demostrar que una força política és integradora i fiable en l’exercici del govern. Una mena de compendi que pretén ajuntar els millors valors de la dreta i de la l’esquerra, per defugir de proclames demagògiques. En una recent entrevista, l’exprimer ministre britànic Tony Blair assegurava que arran del creixement dels populismes i la fragmentació política, el centre ja no està en un punt mig entre dreta i esquerra sinó allà on s’ofereixen «solucions». Aquí podríem parlar d’un centrisme sociològic, que és aquell que es fonamenta en allò que demanda una majoria demoscòpica induïda.
Canalitzar les solucions que les Balears necessiten no és gens fàcil, no formen part del menú demoscòpic argumental que fan servir els grans partits estatals i els mitjans de comunicació que els sustenten, sinó més bé del tabú territorial que amaguen o menyspreen. Tot i així, hi ha forces polítiques que han sabut fer d’aquest tabú la fortalesa que els ha posat en el centre polític de referència.
El nou centrisme illenc, si ha d’existir, ha de ser possibilista i agosarat alhora, no només per apedaçar els microproblemes locals, sinó per encarar les grans qüestions estructurals que condicionen les Balears com a projecte de país i exigir solucions de fons. Per fer allò que ja fan els partits estatals no calen partits autòctons. Si no hi ha un valor afegit no hi ha raó de ser. A més de la gestió eficaç, s’ha de generar discurs i relat de país que vagi més enllà de dir que estimam Mallorca. Tothom estima Mallorca, fins i tot els que se senten incomodes amb la defensa real de la seva llengua, cultura o autogovern. Fins i tot els còmplices de la saturació i de l’espoli fiscal que patim.
Repensar un projecte polític en les seves hores baixes exigeix molt de coratge i valentia. S’han de tenir idees clares, per molt que incomodin una part de la societat, lideratges ferms i engrescadors, i saber sumar allò que és plural però coherent. Tal vegada no es pot assumir tot de cop, però si que s’han de posar les bases per resoldre aquestes qüestions a curt termini, perquè les eleccions no s’improvisen dos dies abans i les solucions que necessitam van més enllà de la coordinació d’un grapat de candidatures asèptiques.