Circulen per la xarxa diverses llistes de les pel·lícules favorites de Trump, que no sorprenen gaire als amants ni als criticaires del personatge: aquell vol i dol burgès sud-coreà, Paràsits, drames polítics un xic còmics com Els papers del Pentàgon, la broma dureta del Joker, clàssics com Allò que el vent s’endugué o Sunset Boulevard, joies (trumpianes) del tot previsibles com Rambo o l’Air Force One (que ell faria millor que Harrison Ford, no cal demanar-li-ho), rareses que algú li aconsellà esmentar com Cowboy de mitjanit i Deliverance i, evidentment, cims del cine de mafiosos i gàngsters com El Padrí i GoodFellas. (No passa res si algú coincideix totalment o parcial en la tria). I no en parla només com espectador: molts recorden cameos seus a Sol a casa 2, l’esborrallada Zoolander de Ben Stiller i Celebrity de Woody Allen.
Doncs ara, a poques setmanes de les eleccions que determinaran com acaba la seva carrera política i potser penal i potser més enllà, perquè l’home és imprevisible, el candidat Trump està afrontant l’estrena de The Apprentice, un biopic explosiu (així l’anuncien, però tothom sap que allò explosiu és el personatge real, no pas son retrat a la pantalla) sobre els seus inicis empresarials, i sort que la pel·lícula només retrata els anys 70 i 80. El director, l’iranià nacionalitzat danès Ali Abbasi, n’ha definit la feina explicant que «Cream monstres per no reconèixer la nostra monstruositat»; algun crític ha dit que el relat és un digne paral·lel de Limónov (simplificant, l’últim bolxevic soviètic, i sigui encertada o no la comparació cal agrair-la per si de cas Emmanuel Carrère ens fa algun dia un llibre sobre Trump), i aquí a prop algú ha dit que el més semblant a Trump que tenim és Rosa Peral, que ja és dir. En tot cas, gaudirem unes setmanes del doble espectacle del Trump real que aquestes setmanes de campanya les diu grosses per mantenir-se en els media i les xarxes, i del Trump romantitzat que encara agafarà nous votants entre els que vegin aquesta pel·lícula (malgrat hi aparegui com un violador). Un misteri més: si et fan una pel·lícula, o una sèrie (i els exemples són innombrables) la gent tendeix a venerar-te.